Monólogos en forma de pera

El ConjuntXXI! està aquests dies en plena setmana intensiva s’assajos, amb motiu del concert del proper divendres 29 de juny a l’Auditori “Victòria dels Àngels” de Sant Cugat del Vallès. Hem treballat molt per muntar aquest programa, i sens dubte ho disfrutarem al concert.

El programa ve a ser una presentació del que pretén el nostre grup: portar el so de l’orquestra a auditoris de mida més reduïda mitjançant la seva adaptació a un format més cambrístic. El programa que presentarem és el següent (també podeu consultar el programa de mà complet en format pdf aquí):

1ra Part:

Prélude à l’après-midi d’un faune C. Debussy (Arr. Schönberg/CXXI!)

Lieder eines fahrenden Gesellen G. Mahler (Arr. S. Casanelles)

2na Part:

Ma mère l’oye, cinc pièces enfantines M. Ravel (Arr. R. García Tomás)

I - Pavane de la Belle au Bois Dormant

II - Petit Poucet

III - Laideronette, Impératrice des Pagodes

IV - Les entretiens de la Belle et de la Bête

V - Le jardin féerique

Till Eulenspiegels lustige Streiche R. Strauss (Arr. S. Casanelles)

A mi m’ha tocat dirigir tota la música francesa, el Debussy i el Ravel: el primer ja vaig tenir oportunitat de treballar-lo durant els primers anys d’estudi a Musikene (recordo que amb aquesta obra vaig aprendre com es batia un 6/8 subdividit… i sort!).

Però treballar les cinc peces de Ma mère l’oye és una cosa que he estat esperant des que vaig descobrir aquesta obra, tocant la viola a l’orquestra de Grau Mitjà del conservatori de Donosti. M’hauria agradat dirigir el ballet sencer, però encara la majoria d’editorials posen problemes a l’hora de comprar el material, i en un cas com el nostre, on el període d’assajos és més llarg que la setmana que tenen les grans orquestres, és molt difícil treballar amb partitures llogades. Així doncs, de moment interpretem els 5 contes, amb els seus grans moments com per exemple quan els ocellets es menjen el pa i deixen a Petit Poucet perdut al bosc (ens han costat, els ocellets!), quan la Bèstia es converteix en príncep (gran solo de violí), i tot el cinquè moviment sencer, el jardí de les fades…

La veritat és que el treball està sent molt productiu en les dues obres, i estic segura que es notarà al concert. Ja en tenim ganes!

Us hi esperem, el divendres 29 a les19h a Sant Cugat.

Aquesta senyora, la del vídeo, la d’aquests agudets tan monos, va començar la setmana passada les funcions de Manon de Jules Massenet. No és que l’òpera en qüestió sigui una de les més aclamades, però només per veure la Dessay en directe, ja trobo que valdria la pena anar-hi. A mi en concret m’alucinen els ecos sobreaguts d’aquesta “Air des cloches” de Lakmé.

Ara a veure si hi ha sort i queden entrades… Que encara som estudiants…

El dijous passat vam fer l’útlim concert amb l’Orquestra de la UB: el Glòria de Vivaldi i la Missa de la coronació de Mozart (a la segona part festa perquè a Mozart no li devien entusiasmar les violes…). I així acaba el meu primer any com a viola i observadora de direcció a l’orquestra (s’aprén molt de les dues bandes!). Molt bon ambient i molt bona música també: en resum, que ens ho hem passat com enanos!

Fins el curs que ve, descanseu!

Amb la Sara, la “jefa” de violes, abans de començar la primera part

Aunque ya no me considere “celibidachita” (hace ya tiempo que no estudio con ninguno de sus discípulos), nunca está de más recordar los orígenes de uno: por eso he aquí esta presentación PowerPoint, donde se explican brevemente los fundamentos teóricos de la técnica de dirección de la escuela de Sergiu Celibidache.

Bases teóricas de la técnica de dirección de orquesta
Introducción a la técnica de Sergiu Celibidache

1. Las figuras básicas
2. Los puntos esenciales
3. Las relaciones
4. La anacrusa

Treball de l’assignatura de Músiques Tradicionals del Món I (Prof.: Sílvia Martínez), per Joana Bibiloni, Marta Carretón i Montse Vidal, sobre la música vocal dels pobles xhosa i zulu de Sudàfrica.

LA MÚSICA DELS POBLES NGUNI

Tal com ja hem dit anteriorment, la configuració ètnica dels països africans (no només la de Sudàfrica) és molt complexa. Tot i així, encara podem definir alguns trets propis de la música dels pobles Nguni:

– El cant coral és la forma més important de música, i parteix d’un ostinato de la línia de baix sobre el qual es basa l’harmonia de les altres veus.
– La veu que es considera més bella és la produïda des de la gola, la veu oberta.
– La música és generalment polifònica i responsorial, i està molt influïda per les característiques úniques dels llenguatges Bantu.
– Els sistemes musicals es basen en tons naturals, sovint evitant la 7ª, i donant molta importància als intervals de 4ª i 5ª justes.

Llegir més aquí.

Treball de curs de l’assignatura Teoria de la Interpretació I (Prof.: Luca Chiantore): comentari sobre la interpretació personal de l’Obertura per a un Festival Acadèmic de J. Brahms.

Cuando en 1879 la Universidad de Breslau (hoy Universidad de Wroclaw, Polonia) nombró a Johannes Brahms Doctor Honoris Causa en Filosofía, dirigiéndose a él como “el más grande compositor de música seria en la Alemania actual”, el músico ya no tuvo la opción de negar su asistencia a la ceremonia por su terrible pánico a los viajes en barco, como había sucedido anteriormente en 1876, con la Universidad de Cambridge. Así, no le quedó más remedio que aceptar el título y, como claramente sugería la carta que se lo comunicaba, componer una obra para la ceremonia en agradecimiento.

Leer más aquí.

Análisis de la última sección del Gran Duo de Magnus Lindberg.

“Soy vanguardista si esto significa estar en la línea de fuego de la música moderna, profundamente consciente de la tradición. De hecho, siento especialmente que estoy continuando la tradición de la música culta occidental.”

Esta respuesta de Magnus Lindberg al ser preguntado si aún se consideraba vanguardista durante una entrevista en 1995 nos da una idea clara del estilo del compositor: lejos del post-serialismo de sus obras de los años 80, y asimiladas ya las diferentes corrientes que conforman el eclecticismo de la música del siglo XX y XXI, Lindberg da muestra de su madurez compositiva integrando diversos lenguajes simultáneos para conformar el suyo propio. Así, su música engloba influencias tanto del post-modernismo europeo como del impresionismo, o incluso de las músicas tradicionales, como la del gamelan balinés (por ejemplo en Fresco, 1997)

Leer más aquí.