Res, que demà marxo cap a Itàlia, no precisament de vacances sinó a un curs d’estiu, i pràcticament a partir de llavors els esdeveniments estiuencs s’aniran encadenant irremediablement fins al 15 de setembre, de curso en curso i adornats amb trasllats de pianos, postes en marxa d’aire condicionat, i demés coses que es fan durant les vacances…
O sigui que deixo el meu e-spai per uns mesos, no sense desitjar-vos un molt bon estiu: sobretot això, que sembli un estiu… (espero que ho pugui dir del meu, que aquest any em sembla que m’he passat una mica omplint-lo)
The Go-Go’s – Vacation
I per despedir-me, mira, una cançó que curiosament m’ha vingut al cap ara. Dic curiosament perquè no me n’havia tornat a recordar des que la vaig conèixer el meu primer estiu a Chicago, per la Kelsey, una nena de 8 anys que pel que es veu escoltava temes ochenteros. I me’n recordo d’escoltar-la miiiiil vegaaaades (o més) mentre jugàvem a les Barbies al jardí o veníem llimonada als veïns. Quins temps. I quines coses, tu.
