Bueno, doncs ja hem tornat! Després de gairebé 15 dies allà a Prada de Conflent, amb l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, i amb excursió a Alacant inclosa, ja estem aquí. Com l’any passat, la Universitat Catalana d’Estiu acollia l’orquestra, i el nostre concert era el seu acte de cloenda, a l’abadia de Sant Miquel de Cuixà. Al programa, Puigsoliu, de Serra, orquestrada per Salvador Brotons, El Combat, de Pahissa, El Ruiseñor y la Rosa, de la valenciana Matilde Salvador, l’Obertura a les Costes Mediterrànies, de Pahissa, i els Quadres d’una Exposició de Mussorgsky-Ravel.

L’encontre ens ha deixat molts records, que ara intento resumir en 5 petits apunts…

Apunt número 1 – Es riu

Quan arribem a Prada el primer que ens sobta és el canvi climàtic: vent, fresca i pluja gairebé cada dia… Això ens anima a aprofitar al màxim els moments de sol: “Anem a n’es riu!” és la frase normalment. Aquí concretament, en Bernat, la Clara, la Júlia, l’Adrià i n’Eura afanyats en baixar a remullar-se els peus.

 

Apunt número 2 – Es vi de sa plaça

 

I al tercer dia arriben els IROS (com el Nakamura però sense teletransport…), el Víctor, la Cris i el Josep. La Cris ens deixa per una sobrecàrrega muscular (recupera’t!! T’hem trobat a faltar…), però la resta s’incoporen al ritme de l’OJIPI Aquí, en Josep i n’Elena examinant el vi rosat (i infame) que ens van servir a sa plaça.

 

Apunt número 3 – Port de la selva

 

Els dinars i sopars del Lycée Renouvier eren feliçment alternats amb els menús de casa del tiet Denis, indescriptible i inigualable… D’aquests sopars que es recorden d’un any per l’altre.

I un dia en Brotons ens va convidar a una fantàstica tarda lliure a Port de la Selva. Aquesta és la vista que se’n té des d’aprop del monestir de Sant Pere de Rodes. Grans musclos, gran all-i-oli casolà, ostres (primer cop!), graellada de carn macerada a la russa, albergínies amb cervesa al més pur estil menorquí, truites i menjar senzill per completar una esperada visita a la Costa Brava. Per fi!

 

Apunt número 4 – L’arbre ofegat

I al costat del poliesportiu on assejàvem, hi havia arbres com aquest. El que hauria d’haver estat terra és ciment… i em pregunto com sobreviuran, els pobres, d’aquí uns anys. En fi.

 

Apunt número 5 – Fent música

I tot això per què? Doncs perquè tocàvem obres de Serra, Pahissa, Matilde Salvador i els quadres d’una exposició de Mussorgsky-Ravel. I així ens passàvem els dies, tocant, dirigint, escoltant… Fent el xinu… Aquí veiem un plano general de l’orquestra dirigida per Salvador Brotons a un assaig (fotos per seccions en el Flickr… que ningú s’escapi…).

 

 

I sí, falten coses, falta la ronda de nit i la cançoneta del megàfon, falta la modulació xina de les costes mediterrànies, ar, ar, ar, aquesta manera de parlar, la sordina de l’Edu i el contrafagot de butxaca del Pep (lo vostre és molt greu , la cançoneta de festa major, la nutella i les galetes príncipe, els solos de trompeta dels quadres… Però més o menys en això ha consistit l’encontre del 2007. A l’espera de l’encontre del novembre, i de la requedada de la Mercè, una abraçada gran a tots els OJIPIS!