No m’ho puc creure!! He trobat blat de moro fresc al Carrefour! Són ja dos anys buscant-ho, creient que a algun mercat de Barcelona ho trobaria… I havent passat per la traumàtica experiència d’emportar-me blat de moro sec preparat per fer crispetes i intentar coure-ho, ja m’havia donat per vençuda…

Però vet aquí que acabo de disfrutar d’un excel·lent corn on the cob, ben embadurnat de mantega, com feia exactament 7 anys que no menjava. Yummy! I em veig al backyard dels Rowe un dia humid d’estiu, vestida amb la meva roba que volia deixar de ser de nena però encara ho era, asseguda al terra de fusta a les quatre de la tarda – quan encara no era fosc i els mosquits deixaven viure -, afanyada a pelar blat de moro pel sopar.

The land of butter and cheese, always in my heart: miss ya all!