Entre els molts descobriments que he fet aquest estiu es troba l’Olga (pianista abans de tot, i cellista de broma ), i amb ella una obra que li agradava molt i que em va fer escoltar al seu iPod en un d’aquells interminables viatges en bus de Prada a Alacant: el concert per a piano en Fa#m de Scriabin. Només amb el segon moviment ja en tenia prou per saber que el volia escoltar sencer… Com que no sóc gaire de comentar les obres (almenys no públicament), des d’aquí només el recomano a tothom que vulgui conéixer un concert de piano postromàntic amb totes les lletres (les de “romàntic” també, a això em refereixo), i cadascú ja en traurà les seves conclusions. Bon profit!