Mai hauria dit que trobaria a faltar un accent tan british com el del doctor Mohinder Suresh… Però ara que a més d’aficionar-me a la serie, m’he reconciliat amb el parlar dels fills de la Gran Bretanya, no puc esperar! Avui era l’estrena a USA de la segona temporada de Heroes: demà la tindrem per aquí…
Acabo de tornar a veure l’últim capítol de la primera temporada, i sí que és veritat que encara queden un munt de coses per resoldre… Qui és l’home que pot veure Molly, i que segons ella és pitjor que Sylar? Per què els cavallers de l’edat mitjana porten a la bandera el mateix símbol que porta tatuat Jessica? Què hi pinta la mare de Nathan i Peter en tot això? I el que és més important, què ha passat amb Peter i Nathan? Perquè no m’imagino una continuació sense el nostre hero de heroes, el gran Peter Petrelli… En fi, ja falta poc per començar a descobrir-ho.
___________________________________
[Edit després de veure el primer tros, l'esperada paranoia preliminar del doctor Suresh... clar que per escrit no té tanta gràcia: imagineu-vos-ho amb un suau accent de Madras...]
|
The sun rises on a new dawn. Yet few of us realize the debt we owe to those responsible for this. To those who dwell among us, anonymous, seemingly ordinary. Whom destiny brought together to repair, to heal, to save us from ourselves. And they’re still out there among us. In the shadows. In the light. We pass them on the street without a glance. Never suspecting, never knowing. Do they even know yet? That they are bound together by a common purpose? A glaring reality to be extraordinary. And when destiny does unite them, how do they hide from it? How long can they dwell in the shadows before either fate, or their own flawed humanity draws them out in to the light again? And how will they know what awaits them when it finally does? |
1 Resposta a “Heroes S02…”