Monólogos en forma de pera

El proper dissabte 3 de novembre el ConjuntXXI! inaugura la seva residència artí­stica al Naumon, el centre cultural flotant de La Fura dels Baus, amb un concert de música simfònica hongaresa i txeca en format cambrí­stic, en ocasió de l’estrena el 2 de novembre de les noves produccions operí­stiques de La Fura dels Baus, “Diari d’un desaparegut” de Leos Janacek i “El Castell de Barbablava” de Béla Bartók.

Es faran dues sessions del concert a les 19h i 22h el proper dissabte 3 de novembre.

Presentació del concert

per María Zuazu

18 persones, que també són músics, 13 instruments i una veu per a donar vida dins la intimitat d’un camarot de mons simfònics que perden sobre les aigües la seva distant pàtina de grandesa. Coincidint amb la representació al Gran Teatre del Liceu del Castell de Barbablava i del Diari d’un desaparegut, el ConjuntXXI! dóna vida aquesta nit a obres de Bartók, Janáček i Kodály.

Aquests tres autors tenen en comú les seves terres, Hongria i Moràvia. Allunyats d’una visió paternalista de la música tradicional, l’ús i abús amb interessos polítics o l’exotisme colorista van transcendir l’arqueologia essencialista fent seves les melodies i el caràcter musical de la tradició de l’Europa de l’Est integrant-les en els seus llenguatges musicals. Calia fer una música actual i viva, que utilitza i reconeix les seves arrels populars de la mateixa manera que no renega de les formes i de les harmonies de la música culta occidental. Encara més enllà d’una vinculació emocional, la rítmica i les escales no escrites d’aquestes músiques els hi van oferir uns camins que no cabien entre les barres de compàs o l’afinació temperada, camí que posteriorment van explotar autors com ara Ligeti.

La música, plena de colors, ritmes i energia. Dos peces d’origen escènic i dos recreacions de melodies i danses tradicionals que aprofiten i exploten la riquesa tímbrica oferint una cara més pròxima dels autors. Han estat transcrites per dos joves compositors exprimint els recursos d’aquesta simfònica de camarot, en un sa exercici de desig de fer escoltar les músiques, com sigui i a on sigui.

Les persones de la Terra s’estan aproximant entre elles en el camp de la música. No necessàriament aquest fet generar uniformització. Si algun tipus de llenguatge musical mundial pogués ser creat, aquest podria ser només el mitjà d’expressió: el contingut real cal que sigui extret per les persones de la seva pròpia terra.

Zoltán Kodály

No us perdeu els comentaris sobre les obres del programa:

Béla Bartók Danses populars romaneses

Leos Jancek La petita guineu astuta (suite)

Béla Bartók 5 cançons populars hongareses

Zoltán Kodály Háry János

(Reorquestracions de Sergi Casanelles Abella i Raquel Garcia Tomás)

Tota la informació està a la web del concert (també s’en pot reservar entrada aquí). Un repertori poc habitual en un lloc poc habitual com és la bodega d’un vaixell…

Després de comprar-me un Creative, un disc dur extern i descobrir els amics de l’IT, avui he canviat la meva pàgina d’inici del Firefox. Ja no és google.es, sinó Blackle.com, una iniciativa de Google per estalviar energia utilitzant el blanc sobre negre a la pantalla enlloc de la inversa.

Es veu que tot va sorgir a partir d’un post que deia que un Google en negre estalviaria 750 megawatts/hora l’any. La veritat és que no tinc ni idea de si realment és significatiu l’estalvi que es fa, però com que el buscador és exactament el mateix i a mi m’és completament igual -inclús personalment em relaxa veure blanc sobre negre-, doncs mira, m’hi he apuntat. Digueu-me friki. Total, per un punt més…

Aquest diumenge el cor Madrigal ofereix el primer concert de la temporada, a Castellar del Vallès, amb un programa rico rico, y con fundamento una primera part variada a capella, i tres motets de Bach a la segona part, amb acompanyament instrumental. El meu primer concert com a plantilla del cor…

Avui l’assaig ha estat fantàstic. És increïble poder fer aquesta música així de ben feta, en tots els sentits! Per a mi personalment, que tinc l’aria final del Komm, Jesu Komm al cap des que el vaig conéixer ara ja fa casi 5 anys, poder cantar-la avui tal i com l’hem cantat, ni que fos només les sopranos… No ho puc descriure!

Us hi esperem,

Diumenge, 28 d’octubre a les 18.30h

Església de Sant Esteve de Castellar del Vallès

COR MADRIGAL
Música religiosa dels segles XIX i XX


Locus iste, A. Bruckner
Quatre Motets, M. Duruflé
O vos omnes, P. Casls
Antífona, J. Homs
Sanctus Benedictus, J. Vila i Casañas 


***


Tres motets de J.S. Bach
1. Singem dem Herrn ein neues Lied
2. Komm, Jesu, Komm
3. Lobet den Herrn, alle Heiden

 Grup instrumental

Mireia Barrera, directora

Cor Madrigal

El otro día a la hora del gadgeto-té hablábamos de la sensación que producía volver a escuchar las canciones que escuchábamos hace unos años, en la primera adolescencia, digamos. Para mí no es tanto recordar situaciones, o personas que me recomendaron esa determinada música, que también tiene su aquél, sino volver a las canciones que me gustaban porque sí. La música que yo elegí y con la que me identifiqué por alguna razón: volver a escucharla es como juntar las piezas del puzzle que he llegado a ser…

Haciendo un max-mix de la conversación, en la que también repasamos nuestro top (y bottom) five de profesores de superior, pero eso ya es harina de otro costal, intentaré hacer un top 5 de mis canciones-puzzle:

Alanis Morissette [Jagged little pill] All I really want

- -> Regalo de mi hermano por mi cumpleaños, debía de ser el 12 o así). Fuerza y un poco de mala leche para pasar una época difícil… Alanis me ha acompañado desde entonces.

Alejandro Sanz [Más] Siempre es de noche

–> El primer concierto en directo al que fui. Me encanta la combinación de la música y la letra de esta canción.

The Corrs [Forgiven not forgotten] Erin Shore / Forgiven not forgotten

–> Y aquí empezó mi relación con las música irlandesa, que pasaría luego por Riverdance, The Chieftains, U2, Gaelic Storm, y compañía, hasta llegar a mi actual clase de los martes con zapatos de suela dura

Hanson [Middle of nowhere] Thinking of you

–> Mientras la mayoría se colgaba de cualquiera de los integrantes de Backstreet Boys, yo rayaba el disco de estos tres hermanos americanos de los que hoy ya nada se sabe. Alternativa?

Rosana [Lunas rotas] Furia de color
–> A esta mujer cuando salió la confundí con Gloria Estefan… No le pillé el acento canario, mira por dónde.

Os invito a hacerlo, es terapéutico…

Ja que amb motiu del meu projecte final de carrera, aquesta temporada sóc enchufada a L’Auditori i puc anar cada dia a veure els assajos de l’OBC, el menys que puc fer és explicar-ho…

Doncs aquesta setmana, que he començat el ritme diguem “rutinari” d’assajos, el director rus Vasily Petrenko prepara amb l’orquestra la cinquena de Prokofiev, El lleó afamat de Rodríguez-Picó i el primer concert per a piano de Rachmaninov, amb José Enrique Bagaría. La veritat és que he après molt de la seva manera de treballar, directa, precisa i molt programada, i del seu tracte en tot moment agradable amb l’orquestra. Les seves idees de caràcter i interpretació sobre Prokofiev i Rachmaninov han estat captades des del primer dia, i el resultat promet (i més amb obres d’aquest calibre!).

En definitiva, un gran lloc (un de més) on aprendre.

“… even the biggest failure, even the worst, most untractable mistake, beats the hell out of never trying.”

Meredith Grey on Grey’s Anatomy

[Also, Berlin, here I go...]

He anat a veure el faroner del Cap de Creus, el que encén el foc amb llum de lluna, duu barba llarga fins als peus i mai no menja ni una engruna.

[Cançó del Faroner, amb text de Miquel Desclot i música de Pep Vila]

De la costa…

Com que després de l’experiència txeca de l’Albada li he agafat el gustillo a això de fer entrepans, he agafat la motxilla i he marxat a Cadaqués per recórrer el Camí Antic del Cap de Creus fins al far. Després de 2 hores de camí esplèndid he fet callar en Manolo [García] per parar-me a mirar les vistes des del far. He pogut comprovar que el faroner avui dia en té moltes, de donzelles, i que té un bar per poder menjar el que vulgui i quan vulgui… La tornada encara ha estat més ràpida, i a més he descobert un final de camí més agradable que la carretera del Cap de Creus, sense cotxes i passant per Portlligat.

… a l’interior

I després d’haver caminat 18 quilòmetres, en el que semblava el final del dia, què millor que trobar un amic. I més si és un amic de la terra (gran terra i grans productes! :-)) que et porta a un dels llocs més bonics que hagis vist mai. L’arribada al mirador que hi ha sobre el monestir de Sant Pere de Rodes [les restes del castell de Sant Salvador], amb el sol ponent-se de l’altre costat de la muntanya i l’Empordà als peus, serà guardada en les retines esperem que durant molt de temps… Gran puntàs, Marc!

I el final del dia s’ha retrassat fins ara, després d’un té calent a Castelló d’Empúries, un sopar amb el Martí a Empuriabrava i unes copes al Septimània. Complet, complet!

* Pendent:

- la Cala de Sant Lluís, al principi del camí del Cap de Creus, just sortint de Portlligat

- la casa-museu Dalí

- el castell de Sant Salvador en un dia de tramuntana, per allò de la visibilitat…

- la visita (guiada) a la catedral de Castelló d’Empúries

Un concert més del programa A tot cor, versió sense solistes de l’espectacle Veus quines veus? que vam presentar l’any passat als concerts familiars de L’Auditori: un recorregut per la història de la música coral, des del Còdex de Tortosa fins a Rautavaara, passant per Brahms, Montsalvatge, i acabant, com no, amb un bon espiritual negre. El “bon rotllo” que emana el Plenty Good Room de Kirby Shaw es va traslladar del cor al públic, dels tenors a les sopranos, del director al cor… I és que de tant en tant els frikistes corals necessitem aquests moments.

Hallelujah!

Gràcies a tota la gent de Lleida (i comarques) per fer-me sentir com a casa cada cop que ens trobem a la ciutat que està tan lluny d’aquí… Us trobaré a faltar, sense dubte.

Una basca de pares castellans que parla català amb accent lleidatà… i que balla dansa irlandesa a Barcelona?

Uf… crec que això s’està complicant una mica… :-)))

Kick, jump and stamp… Toss the feathers!