He anat a veure el faroner del Cap de Creus, el que encén el foc amb llum de lluna, duu barba llarga fins als peus i mai no menja ni una engruna.
[Cançó del Faroner, amb text de Miquel Desclot i música de Pep Vila]
De la costa…
Com que després de l’experiència txeca de l’Albada li he agafat el gustillo a això de fer entrepans, he agafat la motxilla i he marxat a Cadaqués per recórrer el Camí Antic del Cap de Creus fins al far. Després de 2 hores de camí esplèndid he fet callar en Manolo [García] per parar-me a mirar les vistes des del far. He pogut comprovar que el faroner avui dia en té moltes, de donzelles, i que té un bar per poder menjar el que vulgui i quan vulgui… La tornada encara ha estat més ràpida, i a més he descobert un final de camí més agradable que la carretera del Cap de Creus, sense cotxes i passant per Portlligat.
… a l’interior
I després d’haver caminat 18 quilòmetres, en el que semblava el final del dia, què millor que trobar un amic. I més si és un amic de la terra (gran terra i grans productes! :-)) que et porta a un dels llocs més bonics que hagis vist mai. L’arribada al mirador que hi ha sobre el monestir de Sant Pere de Rodes [les restes del castell de Sant Salvador], amb el sol ponent-se de l’altre costat de la muntanya i l’Empordà als peus, serà guardada en les retines esperem que durant molt de temps… Gran puntàs, Marc!
I el final del dia s’ha retrassat fins ara, després d’un té calent a Castelló d’Empúries, un sopar amb el Martí a Empuriabrava i unes copes al Septimània. Complet, complet!
* Pendent:
- la Cala de Sant Lluís, al principi del camí del Cap de Creus, just sortint de Portlligat
- la casa-museu Dalí
- el castell de Sant Salvador en un dia de tramuntana, per allò de la visibilitat…
- la visita (guiada) a la catedral de Castelló d’Empúries
opinions diverses