Monólogos en forma de pera

Contra esta semana sin voz, mucho Automatic for the People, crema de apio casera, el CD del Alguna Pregunta Més, el príncipe Gitano, companyies a les quals estic molt agredida, el proyecto de las “Esproncediadas” con Estela [veladas musicales caseras con obras fáciles para poder fliparse enseguida],

y una paranoia difícil de realizar, pero… soñar es gratis:

Nuestra futura gata Vera?

Al bolso

A la prestatgeria

Alessandro Baricco, Océano mar

Fiodor Dostoievski, El idiota

Julio Cortázar, Bestiario

Umberto Eco, El nombre de la rosa

Alfredo Bryce Echenique, Un mundo para Julius

Andrea Barrett, El viaje del Narwhal

Salvador Espriu, Laia

Mercè Rodoreda, Mirall trencat

Ramon Solsona, Llibreta de vacances

J. R. R. Tolkien, The hobbit

Henry James, The turn of the screw

Chinua Achebe, Things fall apart

Torcuato Luca de Tena, Los renglones torcidos de Dios

Rainer Maria Rilke, Cartas a un joven poeta

José Saramago, La caverna

Eduardo Mendoza, El misterio de la cripta embrujada

León Tolstoi, La muerte de Ivan Ilich

Fiodor Dostoievski, Crimen y castigo

John Perkins, Confessions of an economic hit man

Dante Alighieri, La divina comèdia

Antoni Bassas, Carles Capdevila, Equip APM, Alguna pregunta més?

A la memòria

Pablo Tusset, Lo mejor que le puede pasar a un cruasán

Haruki Murakami, Tokio blues (Norwegian Wood)

Javier Marías, Mañana en la batalla piensa en mí

Robert Neimeyer, Aprender de la pérdida

Arturo Pérez-Reverte, Las aventuras del capitán Alatriste

Arturo Pérez-Reverte, El maestro de esgrima

Arturo Pérez-Reverte, La tabla de Flandes

Antoine de Saint-Éxupéry, Le petit prince

Jean M. Auel, El clan del oso cavernario

William Shakespeare, Romeo and Juliet

William Shakespeare, Macbeth

J. R. R. Tolkien, The Lord of the Rings trilogy

J. K. Rowling, Harry Potter series

Ramon Solsona, Les hores detingudes

Aldous Huxley, Un mundo feliz

Paul Auster, Brooklyn Follies

Paulo Coelho, Veronika decide morir

Espido Freire, Melocotones helados

Michael Ende, La historia interminable

Michael Ende, Momo

Dominique Lapierre, La cité de la joie

Javier Marías, Corazón tan blanco

Edgar Allan Poe, Nouvelles histoires extraordinaires

Susie Morgenstern, La sixième

Michel Piquemal, Le jobard

Tahar Ben Jelloun, L’écrivain public

Julien Gracq, Au château d’Argol

George Orwell, 1984

René Goscinny, Les aventures du petit Nicolas

Joseph Joffo, Un sac de billes

Georges Simenon, Maigret et la vieille dame

Franz Kafka, La metamorfosis

María Gripe, Los escarabajos vuelan al atardecer

Andreu Martín y Jaume Ribera, Todos los detectives se llaman Flanagan

Andreu Martín y Jaume Ribera, No pidas sardina fuera de temporada

Miquel Martí i Pol, Estimada Marta

Jean Anouilh, Antigone

José Saramago, Ensayo sobre la ceguera

Henrik Ibsen, Peer Gynt

Robert Louis Stevenson, La isla del tesoro

Henry Rider Haggard, Ella

Fernando de Rojas, La celestina

Molière, Le médecin malgré lui

Molière, Le malade imaginaire

Molière, Dom Juan

Molière, Le bourgeois gentilhomme

José Zorrilla, Don Juan Tenorio

Kuki Gallman, Siempre soñé con África

Luis Sepúlveda, El viejo que leía novelas de amor

Dalai Lama, El arte de la compasión

Mai acabats (per cap raó en especial…)

Arturo Pérez-Reverte, La piel del tambor

Isabel Allende, La casa de los espíritus

Jane Austen, Pride and Prejudice

Jules Renard, Poil de carotte

León Tolstoi, Anna Karenina

Las mil y una noches

Al cap

Joan Miquel Oliver, El misteri de l’amor

Algun de Terry Pratchett

Patrick Süsskind, El perfume

Empiece por romper los espejos de su casa, deje caer los brazos, mire vagamente la pared, olvidese. Cante una sola nota, escuche por dentro. Si oye (pero esto ocurrirá mucho después) algo como un paisaje sumido en el miedo, con hogueras entre las piedras, con siluetas semidesnudas en cuclillas, creo que estará bien encaminado, y lo mismo si oye un río por donde bajan barcas pintadas de amarillo y negro, si oye un sabor pan, un tacto de dedos, una sombra de caballo. Después compre solfeos y un frac, y por favor no cante por la nariz y deje en paz a Schumann.

Julio Cortázar

(extret d’aquí)

Demà vaig al foniatra… a veure si puc tornar a molestar en Schumann un dia d’aquests.

[Edit després de la visita] ——————————————————————-

No, si té tota la raó l’Eulàlia quan diu que cada dia sóc més cantant… L’aigua natural (i els sucs, i fins i tot la CocaCola), el mocador sempre al coll, l’ampolla d’aigua a la motxila, els bars sense fum… I ara també les paranoies inevitables sobre l’estat de l’instrument. No tinc cap lesió, la qual cosa s’agredeix molt, però això vol dir que el que em passa és conseqüència d’un sobreesforç o del cansament. O sigui, que descansar, dormir més, i sobretot estar convençuda que no és res greu. Clarós dixit.

el silenci :: l’aigua del mar templadeta :: cantar :: Harry Potter :: vestir de blanc quan fa sol :: cuinar :: Josep Maria Flotats :: tocar en una orquestra :: Barcelona :: el latin jazz :: riure :: el primer dia de l’any que fa olor d’estiu :: las estrellitas de patata :: Lord of the Rings :: escoltar :: trepitjar les fulles seques del terra :: la corda do de la viola :: Kenneth Branagh :: que em tallin els cabells :: els jerseis de punt :: Coldplay :: els idiomes :: The Lion King :: el te :: Estrella Morente :: el mar quan fa mal temps :: Moulin Rouge :: que m’escoltin :: la pizza 4 formatges (sense gaire del blau) :: fer ritmes amb les mans :: les arbequines :: el violoncel :: les arracades de materials naturals :: els ulls verds :: Antònia Font :: entrar a casa quan està la calefacció posada :: els lavabos de l’esmuc! :: la Costa Brava :: les samarretes de tirants :: la flauta en sol :: Shakespeare :: els musicals :: despertar-me sense despertador :: les cookies acabades de fer amb llet fresqueta :: el olor de jazmín :: els acords afinats :: Alanis Morissette :: dibuixar :: el sashimi del Shunka :: el sol als braços a l’hivern :: les espelmes :: el suc de taronja natural :: la platja de La Concha :: llegir :: el coco :: dutxar-me amb aigua molt calenta :: es carrer blanc de sol :: la historia interminable :: els cavalls :: viatjar :: Bono i U2 :: el torró d’Alacant :: el so de piano quan sembla de caramel :: passejar per la ciutat :: Àfrica :: les buleries :: els noms de noia bascos :: Iceland :: els gossos grans :: escriure :: la xocolata :: els texans blau clar :: Javier Marías :: les pelis en anglès :: les crêpes :: la música irlandesa :: Menorca :: les xuxes sense picapica :: esquiar :: els quaderns de fulls en blanc

- Què és, perquè la gent triï quan t’hagi de fer un regal?

- Podria ser. Però diria que més aviat és un intent de reconstrucció.

- Ah.

- Estic pensant en portar una gata a casa.

- (…)

Maybe I should have written this post along the past week… Because now the effects of the northern temperatures are really showing up, and I think I’ll need a couple of days in bed to recover :-S But I can still try. First of all is I have no idea in which language I should write this post… The whole week has been a bit like a United Nations summit to me We’ll try a bit of everything, then.

This is an overview of my third trip to Deutschland (see the second one here, in spanish, though), this time to see what conducting lessons looked like in Berlin and Weimar.

1. Tag: Arrival and Fruchtfliegen

El vol va i es queda a Berlin 4 hores més, no volia venir fins a Barcelona a recollir-nos. Clar, és que deu fer mandra, si ja estàs allà, per què has de fer un viatge tan fotut, amb la neu i tal, per després haver de tornar al mateix lloc? Si és que és normal. Total, que quan va deixar una mica de nevar per allà va venir l’avió, de manera que em vaig plantar a Berlin a les 7 de la tarda. Sort que hi havia el Sergi allà esperant! Perquè si no m’hauria donat algo. Una no està acostumada a haver de processar qualsevol informació abans d’entendre-la…

I de Schönefeld vam fer un unglaublich sprint a Rosa-Luxembourg-Platz per anar a veure un musical que feien el diumenge al Volksbühne: Die Fruchtfliege. Pel que vam arribar a entendre (poc), era una mena de paròdia en forma d’investigació científica sobre l’amor i els gens humans. Allà estaven tots els tòpics corresponents: Lakmé, La Bohème, Tristan, Tchaikovski, The Phantom of the Opera… Les bromes musicals, les millors (perquè eren les úniques que enteníem

After the theater I met Daniela, who I hadn’t seen since the Siena course in July, and who lives in Amelie’s appartment , right in the middle of the city.

2. Tag: UdK and first reunion

On monday I went to see lessons at the Universität der Kunst, with professor Lutz Köhler. From the tiny bit I saw, a great way of teaching, demanding but respectful. The reunion of the day goes for Panagiotis, with whom we have great spaghetti bolognesa for dinner for 3,80 € (!!)

Après, j’ai connu Camille, violoncelliste parisienne et amie inséparable de Daniela. Girls’ night only!

3. Tag: Hanns Eisler and second reunion

The next day I had to complete the berliner chapter of conducting lessons: there was only Hanns Eisler Hochschule left, Daniela’s school. After 6 hours Unterricht without any pause (!) and, of course, everything auf Deutsch, with professor Christian Ehwald, I had learned a lot of things, but I was reaaaaaally tired. So I went home, made tortilla for Daniela and me and after discovering Azureus’ unglaublich fast downoading, I left for Eisenacherstrasse where I met Elias for a drink, a nice chat trying to fix the world, and a second dinner in a greek restaurant. It was great to see you!

4. Tag: Nach Weimar

So I had to leave Berlin to see professor Nicolás Pasquet at the Franz Liszt Hochschule in Weimar. The first part of the journey, from the capital to Leipzig, was beautiful but quite shocking for a Pyrenees-raised person like me… Entschuldigung, wo sind die Berge??!

Alors j’arrive à Weimar avec la neige (schön!), et il y a Fred qui m’attend sur le quai: je me réjouis de le voir! Après une inévitable Thüringer Wurst, j’arrive à la Hochschule.

Professor Pasquet speaks a perfect spanish (aber Unterricht ist auf Deustch), I very much enjoy his lesson and then go back home to meet Diego and Chris, once again tortilla dinner!

5. Tag: Der DB Streik

After the morning lessons at the Hochschule (where I get to play the piano for the students, nice!), I start the adventure of going back to Berlin in the middle of the DeutscheBahn strike… But luckily my gorgeous ICEs were all running (see picture, they’re really cool. And expensive :-S) so I got home all right.

For dinner, chicken and vegetables with coconut and curry sauce (really unglaublich in mediterranean diet), and then we visited Dussmann, a bookstore in Friedrichstrasse (”la rue de Frédéric”) which has an enooooormous quantity of sheet music, CDs and DVDs and is open until midnight.

6. Tag: Le petit prince et retour à Barcelone

After listening to Le petit prince audio-book, there’s not much time left to reach the airport for my flight back home… So in the end I missed my Spaziergang Unter den Linden. Why? Just because I love the sound of that street’s name, you don’t have to translate it into french for it to sound so sweet… =)

Anyway, definitely next time.

So a big Thanks to everyone who made my stay in Germany so nice and comfortable! I hope to see you again soon, and don’t forget to keep me updated on your lives. Merci beaucoup à tous!

Es war ein überhaupt genialen Milieu… =)

És impressionant la de coses que poden passar (i passen) quan freqüentes habitualment l’últim metro o ferrocarril d’un dia entre setmana.

- Avui per exmple he vist un tio empotrar-se literalment contra el vidre de l’estació de Bellaterra. He vist com el vidre es partia i com el tio sortia d’allà tan feliç. I com els segurates ho miraven tot plegat sense acabar-s’ho de creure massa…

- Avui també m’he trobat ja per segon cop amb el David, de la Franja, que només conec d’un altre viatge en l’últim ferrocarril. El primer cop vaig haver d’anar corrents a acompanyar un noi italià a la línia 4… Una casualitat repetida!

- Un altre dia vaig veure com un tio es ficava una ratlla davant del meu nas (però en el seu, afortunadament). I com els segurates entraven poc després… (quina potra, els hi vaig dir)

- Un altre dia un noi argentí em va començar a preguntar de tot sobre la simfonia de Dvorak que estava analitzant (40 minuts donen per molt, entre d’altres coses per moltes simfonies senceres). Després es va quedar dormit…

- També em vaig trobar un cop un senyor de Virginia que estava de vacances aquí i havia estat trompetista de la banda del seu institut. Encantador, encara que una mica alegrillo…

En fi. És lu ka tenen les grans ciutats. Que mai s’acaben les històries.