Instrucciones para cantar

Empiece por romper los espejos de su casa, deje caer los brazos, mire vagamente la pared, olvidese. Cante una sola nota, escuche por dentro. Si oye (pero esto ocurrirá mucho después) algo como un paisaje sumido en el miedo, con hogueras entre las piedras, con siluetas semidesnudas en cuclillas, creo que estará bien encaminado, y lo mismo si oye un río por donde bajan barcas pintadas de amarillo y negro, si oye un sabor pan, un tacto de dedos, una sombra de caballo. Después compre solfeos y un frac, y por favor no cante por la nariz y deje en paz a Schumann.

Julio Cortázar

(extret d’aquí)

 

Demà vaig al foniatra… a veure si puc tornar a molestar en Schumann un dia d’aquests.

[Edit després de la visita] ——————————————————————-

No, si té tota la raó l’Eulàlia quan diu que cada dia sóc més cantant… L’aigua natural (i els sucs, i fins i tot la CocaCola), el mocador sempre al coll, l’ampolla d’aigua a la motxila, els bars sense fum… I ara també les paranoies inevitables sobre l’estat de l’instrument. No tinc cap lesió, la qual cosa s’agredeix molt, però això vol dir que el que em passa és conseqüència d’un sobreesforç o del cansament. O sigui, que descansar, dormir més, i sobretot estar convençuda que no és res greu. Clarós dixit.