Monólogos en forma de pera

En les últimes hores de l’any, repàs a les seves aportacions: que consti que no es tracta (pròpiament dit) d’un tagcloud, i, en conseqüència, la mida (bàsicament) del text és purament aleatòria i no va (lògicament) en relació a la importància del subjecte i/o objecte. Happy new year!

la ricotta el Firefox la Maria Soler la Costa Brava el VLC media player el Lluís el Naumon i totes les seves conseqüències No Somos Nadie la reconciliació amb Londres el curs de Siena i la seva gent Canto Coronato Poblenou Blackle el Goethe Institut Berlin&Weimar The Phantom of the Opera el Cor Albada Irish tapdancing El cor de la URL Cálico Electrónico Grey’s Anatomy el curs de Gary Graden i la seva gent The IT Crowd the Deathly Hallows l’Azureus Fritz Madrigal IKEA l’Anna Valls Heroes el cor de Sant Quirze l’encontre de l’OJIPC i tota la gran família les classes de piano de la María  el Bicing     les ostres      el shortbread el para-para dirigir un cor

Atención a la foto de la estación Casco Viejo de Bilbao (salida San Nicolás), ayer después del partido Catalunya-Euskadi:

Lo mejor es que mientras hacía yo la foto me encuentro con un señor haciendo lo propio (aunque con el móvil) que me dice: “Els de Poblenou estan a tot arreu!” Y yo pues sí, és alucinant, tu. Hay que ver cómo son los poblenouencos, eh Maritxu? Curioso.

Cada dos mesos o així em passa que algú diu alguna expressió d’aquestes catalanes de pura cepa i jo em quedo com dient… ein? I llavors he decidit obrir una secció al bloc que reculli paraules i expressions que vaig aprenent a poc a poc (encara en queden unes quantes).

Aquesta ve de la mà dels companys de Madrigal: per al concert de Nadal de l’Agrupació Cor Madrigal d’aquest matí, la Mireia ens ha portat a tots una planta que, com ha dit, t’han de regalar, no val comprar-la! El vesc (amb v i e oberta, com ha puntualitzat l’Adelaida).

(Aquí el vesc, la flor de Pasqua i la flauta a sobre del piano…

no puc dir que no tinc amb què decorar casa meva!)

Jo a penes coneixia la versió castellana, el muérdago, i de fet només a través dels còmics d’Astérix (n’era una fan absoluta!), quan la feia servir Panoramix per fer la poció màgica. També és molt maca la versió anglesa, sobretot amb la preposició davant, “under the mistletoe”, que és on diuen que els petons porten bona sort.
Doncs res, que avui me’n vaig cap al nord! Des de la passada Setmana Santa que no hi aparec… segur que m’ho han canviat tot i que han brotat edificis i parcs cual champiñones silvestres! Bones festes i sobretot a descansar, que ens ho hem guanyat.

Tinc un arbre de Nadal yankee, l’altre dia el vaig posar amb la Maria. Me’l van regalar els Rowe (Diane és una fan de les decoracions de Nadal) després que passés un cap d’any a Chicago amb ells… i, a més d’incloure la bandera nordamericana en diverses formes (no és que ho fessin en serio, sinó que em prenien el pèl perquè sempre anava a veure’ls el 4 de juliol…), conté casi tots els meus frikismes personals i intransferibles.

Del meu arbre yankee de Nadal pengen, per exemple, Snoopy, Marge i Homer Simpson, notes musicals amb cascabells, Madeline i el seu gos, un far de Maine, un piano de cua que toca la Para Elisa… En una posició privilegiada hi ha Harry Potter mirant-se en el mirall d’Erised (que evidentment és un holograma i s’hi pot veure la seva família) i, en lloc d’una estrella, a dalt de tot hi ha E.T. que passa al costat de la lluna (encara no he comprat la bombeta que anirà darrere de la lluna). També hi ha records molt currats, com una foto de les vacances que vam fer junts a New Jersey, una dels dos gossos Doolin i Maeve, i una de tota la família al frontyard de la casa nevat. La veritat és que és un arbre molt especial i em feia molta il·lusió posar-lo al meu piset poblenouenc.

Hale pues, que passeu bones festes!

Creo que les voy a pedir un pensieve a los Reyes.

Porque las cosas que tengo en la cabeza me ocupan demasiado sitio, pero también porque me encuentro con que hay cosas que quiero recordar y no puedo.

“Otherwise it really would just be like a diary, wouldn’t it? Confined to what you remember. But the Pensieve recreates a moment for you, so you could go into your own memory and relive things that you didn’t notice at the time. It’s somewhere in your head, which I’m sure it is, in all of our brains. I’m sure if you could access it, things that you don’t know you remember are all in there somewhere.”

  [J. K. Rowling on MuggleNet interview]

Igual la versión muggle sería grabar un DVD con los datos que sobran… A ver si me lo traen, que me hace falta.

Aquest dijous 13 de desembre, a les 20:30 h, el cor Madrigal presenta un concert a l’Església del Mar

Jo en tinc moltes ganes, tenint en compte que em segueixen encantant els motets de Bach, em fa molta il·lusió cantar la mateixa versió de les nadales que havia sentit primer en CD, i que a més sempre m’ha semblat que Santa Maria del Mar té com un encant especial. A mi m’encanta el color de la pedra. Ui, i deixant de banda que porto casi un mes sense cantar, i que l’altre dia em vaig comprar un jersei negre de coll alt per no passar-hi fred, que amb lo gegant que és allò… Vamos, que espero disfrutar-lo a tope.

Apa, animeu-vos-hi-ens-el-hi-ho!

___________________ [Edit] ___________________

Jo crec que deu ser el mes que porto sense cantar… però no puc evitar penjar aquí aquest video que vinc de trobar: quan el bon rollo no pot unir la gent perquè no en queda (és que acabo de veure l’última de Michael Moore), almenys que l’uneixi la queixa. I cantar-la en un cor et dóna l’efecte pinya… Clar, que potser això els passa per viure a un lloc tan fred, ja ho diuen… Aquí se n’hauria de fer una adaptació. Doncs no ho descarto. Una idea genial, trobo.

Coses que portaria escrites a una samarreta

+ African dreams

+ Hay 10 tipos de personas: las que entienden binario y las que no.

+ Cállate la boca

+ Sastakai Txaranga

+ No a la guerra

+ Mind the gap

+ I Trust Snape

+ Nunca Máis

+ The Who

Avui he estat a punt de convertir-me en la primera persona que visita els dos IKEAs de Barcelona en menys de 2 hores i a més no compra res… Després de 2 dies sencers al de Badalona (dinant allà i tot, que mira, el salmó no el fan malament), ens van dir que el nostre moble no sabien quan arribaria. Truquem aquest matí i ens asseguren que a Badalona no hi és, però sí a L’Hospitalet. Total, que no… Torna a Badalona. Uf. Si no està allà me da algo.

P

Total, que al final he aconseguit encarregar el meu moble del saló, que em portaran demà (per fi tindré on deixar les mil coses que no serveixen per res però són tan maques!). Tot i això, la patejada que m’he cascat, véase (une los puntos)

té bastant de mèrit. Sort que en sortir de la Universitat he pogut anar en bici fins a casa: sí, els Poblenouencs ja estem integrats a la Barcelona cool!

El cap de setmana de treball es presentava bucólico y pastoril quan vam arribar a Can Girona, a Santa Maria de Martorelles. Jo encantada de conéixer per fi el poble de l’Anna (-De Martorell?-No no, MartoreLLES, al Vallès Oriental!), i de fer el meu primer cap de setmana de treball coral… Després de perdre’ns durant una hora i quart des de Sant Cugat, vam arribar allà dalt per veure el panorama: un bosc, una vaca, un cavall, allà al mig de la muntanya… Estupendo!

El cas és que allà dins hi feia un fred… La imatge de la gent escalfant-se les mans amb el got de llet era… Però en fi, ha estat una experiència estupenda, m’ha agradat molt fer un intensiu amb els Albaditos, i és que a més han fet una gran feina! Sobretot l’estona que vam treballar els Nocturnos de la ventana de Vila en petits grups de 8… Quin so més maco que treien! Si és que quan s’hi posen… 

I res, que espero que la Maritxu em passi el “book” de fotos que ens vam fer el diumenge al matí per il·lustrar aquest post Ka guapuuuuuuus…

Ens veiem dijous!