Tinc un arbre de Nadal yankee, l’altre dia el vaig posar amb la Maria. Me’l van regalar els Rowe (Diane és una fan de les decoracions de Nadal) després que passés un cap d’any a Chicago amb ells… i, a més d’incloure la bandera nordamericana en diverses formes (no és que ho fessin en serio, sinó que em prenien el pèl perquè sempre anava a veure’ls el 4 de juliol…), conté casi tots els meus frikismes personals i intransferibles.
![]()
Del meu arbre yankee de Nadal pengen, per exemple, Snoopy, Marge i Homer Simpson, notes musicals amb cascabells, Madeline i el seu gos, un far de Maine, un piano de cua que toca la Para Elisa… En una posició privilegiada hi ha Harry Potter mirant-se en el mirall d’Erised (que evidentment és un holograma i s’hi pot veure la
seva família) i, en lloc d’una estrella, a dalt de tot hi ha E.T. que passa al costat de la lluna (encara no he comprat la bombeta que anirà darrere de la lluna). També hi ha records molt currats, com una foto de les vacances que vam fer junts a New Jersey, una dels dos gossos Doolin i Maeve, i una de tota la família al frontyard de la casa nevat. La veritat és
que és un arbre molt especial i em feia molta il·lusió posar-lo al meu piset poblenouenc.
Hale pues, que passeu bones festes!





Bon Nadal i felicitats per aquest arbre tan especial.
Espero veure’t aviat per l’Auditori de Bcn.
Quan arribis a dirigir l’OBC a veure si aconsegueixes amb la teva
influència que vingui a tocar aqui la Mitsuko Uchida, la meva pianista
preferida.
pdta: Elegir el que hem de ser, aquest és el privilegi i el risc d’ésser
humà.
Per: joan el 18, Desembre, 2007
a les 11:16
Bon Nadal i felicitats per aquest arbre tan especial.
Espero veure’t aviat per l’Auditori de Bcn.
Quan arribis a dirigir l’OBC a veure si aconsegueixes amb la teva influència que vingui a tocar aqui la Mitsuko Uchida, la meva pianista preferida.
pdta: Elegir el que hem de ser, aquest és el privilegi i el risc d’ésser humà.
Per: joan el 18, Desembre, 2007
a les 11:17
doncs no conec la Mitsuko Uchida, però en tot cas si algun dia arribés a dirigir l’OBC és probable que ja estigués jubilada… : )
I és veritat això d’elegir el que hem de ser, encara que ara mateix per mi està sent bastant més un risc que un privilegi, serà per lo típic del precipici al final de la carrera, en això els músics no debem ser tan raros.
Bon Nadal igualment!
Per: martacarreton el 21, Desembre, 2007
a les 0:42