Monólogos en forma de pera

Fins i tot estar malalta (només una mica) té els seus punts positius…

- No importa com de malament cuinis, t’ho menges tot sense enterar-te de lo salat, soso o recuit que està

- Pots fer superfrases blueseras amb veu rascada sense problemes

- Quan cantes ressona tot més, ahir vam descobrir el meu registre greu (sí sí, greu!), que sonava molt a gust fins al LA2…

tot i que… vull estar bé!

Ui, ja que he dit això no puc deixar de fer un homenatge a les altos posant aquest link. Realment deu ser terrible… Casi com tocar la viola!

Alto’s Lament, por Natalie Weiss

Continua llegint ‘Lament and comedy’

Res millor per desconnectar que fer l’actuació més friki de la nostra vida i marxar dos dies a Benidorm a cantar gospel

Un parèntesi estupendo, tot i el cansament dels últims moments (AAAAmequedao traspuesto!!). Podem augurar que els gelats d’aquesta temporada seran increibles, sobretot els nostres favorits Tenteixons i el Maya (Mayamaoalguieeeeeen?). Un besote fort a la penya Frigospel, tornarem a reviure l’esperit Triangle, thank you very very much indeed!!

I com que dos dies són pocs, en tornar del Frigo, un parèntesi balear: sabíeu que cada any se celebra a Gràcia la festa de Sant Antoni? Jo, abans de conèixer el Toni, d’Alaró, tampoc. Doncs sí sí, al bell mig del meu ex-barri vaig poder tornar a cantar allò de “Ara va de bo, ara va de bo, Ciutadella…” i recordar els jaleos, qui m’ho havia de dir. Un ambient molt sà i recomanable, em sembla que m’hi abonaré!

I ara tornem a la realitat: projecte, nou programa a Sant Quirze, projecte, projectes de companys, projecte, Escola, projecte, Madrigal… Venga que podemos!

- Què fas si tens a casa un kilo i mig de flyers d’un concert que ja ha passat?

- Els fas servir per apuntar receptes de cuina.

- I si a més s’apropa el teu projecte final de carrera?

- Els converteixes en un mural gegant de compositors i directors a la paret del menjador.

Ja és arribat el temps de la reclusió projectera, que durarà més o menys 3 mesos, o fins que el cos aguanti. Ja falta menys…

Com d’estúpid és dir “no tinc temps” quan realment te n’és donat el mateix que a tothom, és a dir una quantitat determinada i desconeguda de minuts, hores i dies. No es pot dir “no tinc temps” quan realment t’és donat un temps, i tu en fas el que vols.

Such a rush to do nothing at all
Such a fuss to do nothing at all
Such a rush to do nothing at all

Such a rush to get nowhere at all
Such a fuss to do nothing at all
Such a rush

[Coldplay, Such a rush]

I avui que no se m’oblidi donar gràcies perquè puc respirar pel nas amb una soltura que ja havia oblidat. Serà que anem per bon camí.

Demà torno a Barcelona. Serà perquè ja en tinc ganes, o serà per casualitat, no sé com vaig trobar per internet aquesta foto presa al barri de Gràcia, m’encanta:

És a dir, quin era el propòsit de la pintada? És que en Josep tornaria més d’hora per telepatia? Clarament, era un “no pensis que no me n’he adonat”. Simplement genial.

O sigui que m’he donat una volteta per la web sencera, és un mapa de Barcelona amb un munt de punts que són links a històries (reals o imaginàries) que la gent penja.  Els detractors poden dir que és un invent d’aquests chupi-barcelonins per fer-nos creure que vivim en la ciutat més guai i més in… Però en el fons l’espai hi és, i la gent el fa servir. Si vols pots dir la teva o xafardejar les històries de la gent… I també dir-li al Josep que ja li val, home, fins les 3.   : )

Ahir, data intempestiva com poques, es va celebrar el primer assaig que reunia els quatre cors mixtes que participaran en els Gurrelieder amb l’OBC la setmana que ve. La sala Oriol Martorell de L’Auditori plena de gent que cantava: l’Orfeó, la Polofònica de Puigreig, Lieder Camera i Madrigal, ocupant tota la platea i els laterals d’escena… Bastant impactant, la veritat! Jo encara no em faig a la idea de com ens col·locarem tots a l’escenari, que pel que es veu l’orquesta també està ampliada… A veure dilluns en el primer assaig amb Eiji Oue, que ja tinc ganes de treballar amb ell.

La orquestració ja és la que és:

Narrador, soprano, mezzo-soprano, 2 tenors, baix-baríton
3 cors d’homes a 4 veus
cor mixte a 8 veus
4 piccolos, 4 flautes, 3 oboès, 3 corns anglesos, 3 clarinets, 2 requintos, 2 clarinets baixos, 3 fagots, 2 contrafagots, 10 trompes, 7 trompetes, 7 trombons, tuba, 4 arpes, celesta, percussió extensa (6 timpani, per exemple) i cordes.

(compteu els contrabaixos, són 12!)

La història fa una mica de por, un rei que reuneix cavallers i soldats morts per trobar la seva amant, assassinada per ordre de la reina. Aquests cavallers zombies són un triple cor d’homes, amb un paper molt dur vocalment que esperem que sobrevisqui a la combinació amb l’orquestra, que només els faltaria als pobres que tant s’esforcen que a sobre no se sentís bé.La intervenció del cor mixte es redueix a uns 5 minuts al final de l’obra, també bastant durillo, notes tingudes gairebé al límit de la tessitura per aconseguir l’efecte apoteòsic i mig mahlerià.

Ara, si aquesta obra no acaba amb les nostres cordes vocals, promet ser tot un espectacle: ens hi veiem!