Ostres, que raro. Ha plogut dos dies seguits. Que aviat que s’acostuma una a lo bo… Ja m’he tornat una mica més de per aquí, que amb les quatre gotes que queien he agafat el paraigua… Encara que la pluja sense vent no molesta tant. I a més aquí l’aigua que cau està més templadeta. Total, que que plogui si vol… Algú ho agrairà, i a mi no em molesta, ja he pintat es meu sol de jugueta.
Aquesta pluja que ho banya tot
treu de ses coses s’olor del món.
Aquesta pluja no té un hivern,
només té un dia un poc xerec.
Tothom té defectes,
jo encara t’enyor.
Ningú no és perfecte,
ja no te faré pus cançons.
I avui som dimecres,
també som dijous,
jo sempre com sempre.
Demà pintaré amb ses mans
es meu sol de jugueta
que té un satèl·lit solar
i un solàrium d’estrelles.
Demà pintaré as cel ras
un segon domicili,
semiaquàtic i deshabitat
perquè m’estic tranformant en un amfibi.
Antònia Font [A Rússia] Aquesta pluja
[ Ja la sé tocar! 
]
[Edit 20/02] Uallla, i avui xirimiri… Això sí que és un esdeveniment. Ara sí que estic contenta. El trobava a faltar! Encara recordo un cop a Donosti que vam dir a un amic que agafés el paraigua encara que la pluja fos tan fina, perquè a aquest tipus de pluja li deien “calabobos”… I no se li va acudir res més que dir “Bah, no creo que me moje.” :-DD Hasta la médula, claro.
Bubango tenim una cançó que es diu pluja. Properàment a la pròxima maqueta que encara està per enregistrar.
Canviant de tema, dona la impressió que enguany la sentada OJIPI promet, no? Primer UCE i després illes amb quatre dies de fer poc pel mig…genial!!!!!
Ens veiem guapisima!!