Aquesta paraula ha vingut per un camí inusual: normalment, el procès és que la paraula surt a una conversa, no l’entenc, i quan me l’han repetit tres vegades en pregunto el significat. Aquesta ja em sonava, però me l’he trobat a una cançó i efectivament he comprovat que no tenia ni idea del que volia dir. L’Enciclopèdia Catalana diu que el seu orígen és probablement irànic, i es refereix a un “receptacle generalment de parets d’obra i de forma rectangular o circular, utilitzat per a omplir-lo d’aigua que serveix ordinàriament per a regar”, o també per a rentar la roba, segons la segona acepció. Ahí queda eso.
I curiosament, buscant el vídeo de la cançó en qüestió, resulta que ens aclareixen el que és un safareig posant una foto antiga. Deu ser que està una mica passat de moda, això del safareig…
En tot cas, aquí deixo la meva banda sonora d’avui, que potser l’he escoltat 5 vegades. És Sa nuvia morta, de Joan Miquel Oliver. Una història tràgica tan ben explicada com ho sap fer aquest mallorquí, i que comença amb el Nocturn número 13 de Chopin (”ara que s’hi escau tan exactament”).
Joan Miquel Oliver: Un mal rollo que te cagas. En el próximo disco de Antònia Font yo cantaré y Pau [Debon] tocará las maracas… [risas]
(De la entrevista a Antònia Font por Carlos G. Cano en desconcierto.com)
0 Respostes a “La paraula del mes: safareig”