S’havia d’anar a veure la de l’oscaritzat Bardem… Tan trepidant que em van quedar les cervicals fetes un nus! No sé si part de l’agobio era perquè havia de llegir lletretes tota l’estona :-S També això em va impedir observar bé les imatges del principi, desèrtiques però precioses… Si hagués sabut que estava ambientada a Texas potser me l’hauria mirat doblada… De fet no, el fet que parlin amb la boca de costat té la seva gràcia. I la veu extragreu del Bardem també, ves a saber què li diria la foniatra a aquest 
I com a überhaupt nicht experta en cine (ja m’han dit que tiene delito que no hagi vist cap més dels Coen), això és més o menys tot el que diré del No country. Això i que quan sento el títol d’aquesta peli me’n recordo del meu “germanet” americà Erik, que cada cop que anàvem a l’Old Country Buffet (una cadena de restaurants de per allà) ell li deia All Crunchy Buffet… Tenia 4 anyets, angelet 
Apa, me’n torno a la meva histèria pre-projecte.
Doncs si que té delicte si que no hagis vist res dels Coen. la d’ahir, una gran pelicula, cinema en estat pur, treient la mitja hora final. Em va recordar molt al seu primer llargmetratge, Blood simple (sangre facil), per aquest sentiment d’angoixa i patiment. Ara millor no la miris, recupera les cervicals, i fes el que has de fer, ja saps…..però tu i jo em de fer una session cinematogràfica. Motls petons wapisima.
Per fer penitència (encara que ara ja no cal perquè la quaresma s’ha acabat) després d’haver declarat tan impunement que no has vist res dels Coen, et recomane la primera de totes: “Blood simple”. La filmografia d’aquests dos bon germans, des d’aquell moment, ja no m’ha sigut mai més indiferent. Ja diràs.
Ostres, doncs sí que s’haurà de veure aquesta, ja amb dos recomanacions! De moment la penitència ja la faig, però amb el projecte, que ja queda poc temps… I ja d’aquí dos mesos podré fer una sentada Coen, que sembla que val molt la pena.