Doncs ja ho hem pait, reflexionat i assumit: som La Negrina! El nostre fins ara descarriat quartet ja té nom, que ve d’una de les obres que cantem, una Ensalada de Mateo Flecha. Al principi sonava una mica a La Cubana, però a poc a poc li hem anat agafant el tranquillo… I sobretot: em mola un munt cantar amb vosaltres! També discutir sobre afinacions i afeccions del cor de certa mistress britànica
Ja tenim ganes de fer concerts,
… a veure aquest estiu…
… allà on ratxes de sol atravessen blaus marins…
… eh, JR?




