Doncs ja ho hem pait, reflexionat i assumit: som La Negrina! El nostre fins ara descarriat quartet ja té nom, que ve d’una de les obres que cantem, una Ensalada de Mateo Flecha. Al principi sonava una mica a La Cubana, però a poc a poc li hem anat agafant el tranquillo… I sobretot: em mola un munt cantar amb vosaltres! També discutir sobre afinacions i afeccions del cor de certa mistress britànica

Ja tenim ganes de fer concerts,

… a veure aquest estiu…

… allà on ratxes de sol atravessen blaus marins…

… eh, JR?