Monólogos en forma de pera

Ja estem a punt! Després de molts mesos de treball, aquest divendres, 18 d’abril el Cor Madrigal presenta un concert d’obres a capella que esperem que sigui tan agradable com arriscat: per començar, una de motets de Bach (els tres ja tradicionals), i a la segona part, l’Agnus Dei de Penderecki, Summa d’Arvo Pärt i les Sacred and Profane de Britten. Aquesta segona part és d’estrena aquest divendres…

El Penderecki és una obra d’extrems, mentre que el Pärt és un continu de so de mi menor que va creant una atmosfera repetitiva. Quant a Britten, no n’hi ha cap de senzilla! En aquestes vuit rimes medievals, des del text, en un anglès de vegades més semblant a l’alemany, fins al ritme o l’harmonia, tot és un repte.

Personalment, per a mi que ja era fan de Britten, aquesta obra ha estat un descobriment: la força de St Godric’s Hymn es converteix en histèria al segon número, I mon waxe wod (“Em torno boig”), amb un gran papelón per les altos. Al tercer, Lenten is come (“Ha arribat la primavera”) vénen l’alegria i els jocs rítmics, i a The Long Night es torna a la força i fins i tot violència (que a les sopranos ens fan baixar fins a un si bemoll 2, si això no és violència… J). Yif ic of luve can (“Si jo conec l’amor”) comença amb una mena de coral (fantàaastica l’harmonia) que diu que quan veu a Jesús a la creu, i al seu costat Maria i Joan, amb les seves ferides “for the luve of man”, no pot més que plorar. I esperem no fer plorar al públic nosaltres, les sopranos primeres, i fer la nostra entrada com cal, que amb aquest atac pianíssim, agut i sense vibrato… Ara, si queda bé és fantàstic. I després ja respirem i ens preparem per Carol, que parla d’una noia sola a un terreny erm que menja flors i beu aigua d’un pou (?), i una mica de calma amb Ye that pasen by (que seria un O vos omnes però en anglès medieval). Per acabar A death explica amb un munt d’efectes això, la mort d’un home, els ulls que se li ennuvolen, els llavis que se li tornen negres… I diu llavors, (m’enterraran,) casa meva em quedarà damunt del nas, i no m’importarà res d’aquest món. Ole.

El concert serà a les 22h a l’Auditori Josep Carreras de Vila-Seca, abans de presentar el mateix concert a l’Auditorio Nacional de Madrid el dia 26 d’abril. [quan espero ja ser llicenciada...]

[edit després del concert]: Ole, ole y ole! Quina passada de concert. Tot i que la primera part potser es queda una mica freda, la segona… Com ens ho vam passar de bé! La qualitat de la música que vam aconseguir em va fer oblidar-me de tota la resta (véase, el projecte…). Per molts concerts com aquest!