Arxivar per Maig, 2008

i dius, vaig a intentar resumir-ho, a veure què. No, si la Núria tenia raó, al final, mola un cacho això de llegir i no entendre res, i posar-te a escriure sense més. Total, que molt metro, retalls de conversa, uy, pero eso hasta que… nunca sabes. Re-fa-laaa: San Inazio. tren honen hebidea Etxebarri da. O algo así, que això abans no ho deia. Les tietes, els tiets, jo sóc d’allà, tots com si haguessin canviat el xip de l’idioma i la senyora del jutjat que sembla guiri. Però no no. I mon àvia allà, Abuela, qué me cuentas! Pues nada hija, aquí un poco sola pero bien: molts anys que no la veia, massa de fet, que sempre m’havia fet d’àvia, con la cecina y el chorizo caseros y todo, come un poco más hombre, que no has comido nada.

Així des dels núvols s’escriu bé, segur que amb la baixada de pressió se t’activa la creativitat, jo que no en tinc mai.

Pocs dels que estan ara a l’avió han dinat preparat que venia en una bossa que deia Kosmeren Semeak Ogitegia, una empanada i dos nectarines, es deu notar que sóc d’aquí. Sí sí, alhora sóc d’aquí i d’allà, que llegeixo el pirat aquest de l’escriptura automàtica, en realitat sóc d’on estic ara, del recorregut d’aquest avió entre aquí i allà, curiós.

Hala ja baixem joe que ràpid, si no es veuen els carrers quadrats de l’eixample ni el pirulo ni res. Ah que només giràvem. Total, que no m’ha donat temps de fer la meitat de les coses, he escanejat les fotos, això sí, per fer els videos aquests retro que estic fent com que fa deu anys que conec els amics de Chicago.

Realment jo l’estil aquest el travesso A perquè realment és creatiu no com aquest i B perquè realment m’interessa saber què té al cap aquest senyor, que si fos un altre no hauria passat de la primera pàgina, crec. I si hagués passat hauria abandonat ara que porto mig llibre i encara no entenc res. Bé, sempre he estat bastant lenta per identificar personatges i clar, aquí és més difícil. És a dir conclusió, que si fos un hipotètic lector d’aquest post no hauria passat del primer paràgraf. Jo que sé, parlaré amb la Núria a veure si m’escriu algo que fa més ilu aquí que al facebook.

Uis, marró per la finestra. Ara sí que baixem. Su asiento en posición vertical! Jope, el mar brilla com l’oli del menjar al plat quan està calent, fan ganes de menjar-se’l o de banyar-s’hi…

[PER ALS EXTRAVIATS: pseudo-relat sui gèneris de la meva estada de 3 dies a Bilbao. Tranquils que no us heu perdut res... :-) Només cal que llegiu El misteri de l'amor, de Joan Miquel Oliver, i us atureu a la següent frase:

"tir la bolla al mig però tot me fa voltes com si l'orquestra simfònica de Bratislava m'estigués empenyent amb l'energia invisible d'un glissando a l'uníson amb tots els intèrprets mirant-me amb els ulls sortint-se de les òrbites per moments i el trompa dos plorant de les rialles."

i ho entendreu... ]

La paraula del mes: rai

La paraula que volia posar aquest mes era una altra, com a homenatge al Sebas, de Bellvís i ara cerverí d’adopció, però… “Liqui” no surt al diccionari! D’on l’has tret, Sebinyes? La seva paraula estrella, cap a les 11 de la nit: “Nem tirant, jo estic liqui.” Que vol dir que la son comença a guanyar la batalla.

Així que l’he canviat per una altra que també em va ensenyar, ara ja fa uns anyets. Me’n recordo que els va costar, explicar-m’ho… I de lo raro que em sonava, no sé, com a nom de gos, o de satèlit alemany, o de nen de la pel·lícula Barrio (”¿Rai de Raimundo?” “No, Rai de Rai.“).

Més tard vam trobar una traducció fantàstica que ens va servir de nick de messenger durant molts mesos, de la gràcia que ens feia. Deia:

Rai = “Usted sí que tiene suerte de que las cosas le vayan como le van.”

Brutal!!

En fi, que un plaer tornar a terres de Lleida ni que sigui per uns dies, i en tan bona companyia. Gràcies per tot, i ens seguim veient!

Everytime we feel the spirit

Demà divendres, a l’església de Sant Felip Neri (a prop de la Catedral, que m’han dit que n’hi ha una altra a Gràcia), el Cor Albada participa en un dels concerts del Maig Coral del Barcelonès, juntament amb l’Orfeó Gracienc, la Coral Cantiga i la Coral Sant Jordi.

La nostra aportació seran tres cançons de Josep Vila (El Faroner, La Sabatera i Cançó de Sant Joan), els Nocturnos de la ventana de Francesc Vila, una sesentera del Serrat i dos espirituals que segur que ens deixaran amb el subidón i el bon rotllo de sempre. Because Everytime we feel the spirit… :-)

Serà a les 21,30, amb posterior sopar albadenc!

The redde rose and the lilye flow’r

Vés per on he acabat amb una lila a casa, amb les ganes que en tenia… La Mireia i els seus apreciats regals vegetals, aquest cop després del concert al Palau de la Música.

Si el públic s’ho ha passat tan bé com nosaltres, deu haver estat un molt bon concert! S’haurà d’esperar a la crítica, però la veritat és que ja n’estem satisfets. El programa ajudava, era preciós, variat, i crec que anava bé al cor. Encara que sempre hi han coses en directe, a la primera part, ajudats per David Malet al piano i per Marisa Martins, crec que hem fet bona música, i la segona part ha quedat afinada i precisa com mai! Però sobretot que ens ho hem passat genial.

[Per cert, que ahir tenia massa son per comentar-ho tot]: molt agradable l’experiència de cantar al Palau! El públic se sent molt aprop, es veuen les cares… i sobretot quan acaba una obra posen una llum maquíssima que et fa agrair està allà. Bé, a part de que estàvem tots guapíssims perquè com diu la Joana hauríem de fer un cor de models, directora inclosa… :-DDD En fi, que realment vaig trobar molt agradable la meva estrena al Palau.

Gràcies Madrigal, David i Mireia per aquests assajos i concerts!

Sí sí sí, el verano ya está aquí

El dissabte, mentre plovia a bots i barrals, a dins d’un cotxe, alegria infinita començant a perfilar les vacances d’estiu. Coves, cases, cales, bicicletes… I l’Urdintxo vindrà amb nosaltres, i hi posarem aquareles, i ulleres per mirar sota l’aigua i veure tota la llum que hi ha.

Ahir, explosió d’alegria en aprendre el pas del final de Riverdance que porto 10 anys perseguint! És aquest, el del minut 2:08 al 2:29 (i mola):

Moltes vegades un ja és feliç imaginant el futur, i després quan finalment arriba l’esdeveniment no és més que la confirmació lògica del que sabíem que passaria… Ostres, això és molt bo! Tot i que, segons la Nurieta, “sempre és ara”… Investigarem sobre el tema.

Holidays?

De sobres coneguda és la meva adicció a cert grup mallorquí extraterrestre… “Quan acabi la carrera pintaré les imatges que m’imagino quan escolto algunes cançons”. Doncs m’hi poso.

I la primera diu: “Sunshine in yellow, vent saharaui [...] Dàtils, piscines, te i pastes fines, butterflies singing my song…”

Barrejant l’estètica sesentera a lo Austin Powers amb els hotels del caribe, surt això. Mooooolt millorable, però com a primer intent ja em conformo…

I un apunt sobre com utilitzar part del temps: ahir algú em va dir mira, com que ja has acabat la carrera ara tens un munt de minuts per gastar aquí. I he descobert un submón paral·lel en el qual la gent s’escriu coses, es regala flors i descobreix habilitats de Heroes. On estava això abans? Realment la gent s’hi passa un pilot de temps, ho tenen super currat! Per què ningú en parla a la vida real? Bé, una altra possibilitat és que aquests mesos hagi estat tan desconnectada del món que ni me n’he enterat…

Jo que era feliç intentant pintar les meves acuareles… I ara… Se’m gira feina! Què dirà loxai de tot això? Com és possible que encara no hagués entrat a l’univers Facebook? Entre això i lo de la guia de la galàxia… Mal vamos.

Bimm-bamm-bumm, bocadillo de atún

Bé, doncs ara que ha parat el ritme frenètic d’aquesta setmana, em trobo més o menys en condicions de fer un update dels esdeveniments dels últims dies, és a dir:

1. El projecte final

2. Madrigal a Madrid

3. Avui l’Anna ens fa 25 anys

4. La tercera de Mahler a l’Auditori

Continua llegint ‘Bimm-bamm-bumm, bocadillo de atún’


des del principi dels temps

i així passen els dies

Maig 2008
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« abr.   Juny »
 1234
567891011
12131415161718
19202122232425
262728293031  
Creative Commons License
Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons.

Blog Stats

  • 12,919 hits

Fotos

Gurrelieder

Gurrelieder

Gurrelieder

Gurrelieder

Menorca Disconnecting People Sept'06

More Photos