De sobres coneguda és la meva adicció a cert grup mallorquí extraterrestre… “Quan acabi la carrera pintaré les imatges que m’imagino quan escolto algunes cançons”. Doncs m’hi poso.
I la primera diu: “Sunshine in yellow, vent saharaui [...] Dàtils, piscines, te i pastes fines, butterflies singing my song…”
Barrejant l’estètica sesentera a lo Austin Powers amb els hotels del caribe, surt això. Mooooolt millorable, però com a primer intent ja em conformo…
I un apunt sobre com utilitzar part del temps: ahir algú em va dir mira, com que ja has acabat la carrera ara tens un munt de minuts per gastar aquí. I he descobert un submón paral·lel en el qual la gent s’escriu coses, es regala flors i descobreix habilitats de Heroes. On estava això abans? Realment la gent s’hi passa un pilot de temps, ho tenen super currat! Per què ningú en parla a la vida real? Bé, una altra possibilitat és que aquests mesos hagi estat tan desconnectada del món que ni me n’he enterat…
Jo que era feliç intentant pintar les meves acuareles… I ara… Se’m gira feina! Què dirà loxai de tot això? Com és possible que encara no hagués entrat a l’univers Facebook? Entre això i lo de la guia de la galàxia… Mal vamos.
Opinions diverses