El dissabte, mentre plovia a bots i barrals, a dins d’un cotxe, alegria infinita començant a perfilar les vacances d’estiu. Coves, cases, cales, bicicletes… I l’Urdintxo vindrà amb nosaltres, i hi posarem aquareles, i ulleres per mirar sota l’aigua i veure tota la llum que hi ha.
Ahir, explosió d’alegria en aprendre el pas del final de Riverdance que porto 10 anys perseguint! És aquest, el del minut 2:08 al 2:29 (i mola):
Moltes vegades un ja és feliç imaginant el futur, i després quan finalment arriba l’esdeveniment no és més que la confirmació lògica del que sabíem que passaria… Ostres, això és molt bo! Tot i que, segons la Nurieta, “sempre és ara”… Investigarem sobre el tema.
Opinions diverses