Bueno, pues alea jacta est, no? Bé, no del tot, que avui només he fet les parts teòriques… Però una part de la sort sí que ja no es pot canviar: veurem si l’any que ve continuo sent esmuquera o no! Maybe.

I la veritat és que avui, després de 9 hores i mitja d’examens (que se dice pronto), el millor que em podia passar era haver de cantar els Carmina Burana i a més que tres amics vinguessin a veure-ho. Moltíssimes gràcies als tres pel graaaaan viatge fins a Santa Coloma de Queralt, el sopar uruguayo/de poble, la companyia i el suport post-concert: gairebé se m’havia oblidat el que era!

I al final, entre d’altres, Today is gonna be the day… Un munt de temps que no l’escoltava: lo millor, la guitarreta del principi, em sembla que fàcilment reproduible (en breu ho comprovarem).

I per il·lustrar el dia proves d’accès, la conclusió que no conclueix:

I said maybe…