Que bé una tarda de diumenge lliure. Aquesta l’he aprofitat per reprendre un plat que feia molt temps que no preparava, l’escalivada, però amb una petita variant regional, concretament de la regió hiper-nord-occidental de Catalunya, allà per Bermeo, de manera que la meva creativitat normalment absent s’ha pegat una inventada del quinze que he anomenat “euskalivada”:

Per alguna raó això no se m’acut a l’hivern… Sempre acabo fent escalivada a l’estiu, amb el forn, una calor… Però i lo bo que està! Hale pues. On egin!