Dues setmanes han passat des que vaig agafar l’avió a Maó, al vespre, carregada amb la maleta més gran que he fet en els últims dos anys. I en només dues setmanes, sorprenentment, hi han cabut totes les coses que podrien passar en tres mesos, vés per on! Hem pogut comprovar que el ritme de l’illa és diferent…

I com que per una banda hi ha tantes coses per explicar i per una altra no vull que això es converteixi en un megapost illegible, he decidit comentar-ho per fascicles, i així també em dóna temps de païr-ho i assimilar-ho tot…

La primera part, per al ConjuntXXI! i el nostre tour illenc. Un viatge per Eivissa i Mallorca amb el programa que vam fer al Museu Agbar de les Aigües al juliol, amb concerts al Baluard Nou d’Eivissa i a la biblioteca d’Alcúdia. Els dos concerts van ser ben diferents, més seriós un i casolà l’altre, però ambdós amb el seu encant. No sé si era perquè sabíem que ja marxàvem, però especialment del d’Alcúdia em quedo amb l’atmosfera viva i brillant que va fer que disfrutéssim com mai. Sens dubte tenir tan fresc el record de la “Gruta de Fingal eivissenca” (a la platja de Ses Dones, Eivissa) ens va ajudar força a interpretar Mendelssohn…

I més enllà dels concerts, doncs moltes coses també: els monòlegs inintencionats de la Guasteví que ens feien xapar-nos de riure a tots (segueixo dient que hi tens futur!!), les eternes discusions entre mallorquins i menorquins, el microbus, el Xoriguer, l’arròs brut en ple agost, la cala quasi-inaccessible d’Eivissa… I un apartat que vaig fer a casa d’en Santi, eivissenc donde los haya: ets molt gran! Per fi vaig poder veure el seu cotxe tan famós, el seu laboratori del so… Disco Ibiza Locomía!!

Un milió de gràcies a tots els conjuntitus: aquest viatge és dels que es recorden… estaria bé que fos dels que es repeteixen! Sou genials, ens agrada, seguim

Impressions: la meva idea prèvia que agrupava les tres illes sota un mateix concepte ha hagut de canviar… Eivissa és una mica ciutat, una mica món paral·lel. Allà, si un dimarts surts al balcó i comences a tocar el violí elèctric mentre punxes techno-trance, el que passarà serà que els australians del davant començaran a picar de mans a 132 pulsacions per minut i a dir que no se t’acudi tancar la porta de la terrassa.

La poca cosa que he pogut veure de Mallorca és ben contrastada: Palma, la gran ciutat, res a veure amb el concepte balear blanc-i-blau… I Alcúdia, sobretot en festes, amb un ambient tan medieval i tan acollidor que els conjuntitus ens hi vam sentir com a casa. Almenys la costa nord de Mallorca, preciosa, i la publicitat que feien en Victor i en Toni (els autòctons) del cap de Formentor prometia meravelles… S’haurà de comprovar.

I Menorca… Doncs… Menorca és, sens dubte, un altre fascicle.