Uf, uns quants dies sense escriure i ara he de recuperar i postejar de dos en dos! La cosa és que una experiència com la d’avui és per recordar-la, que no passa tots els dies… Avui era el primer assaig d’escena dels concerts escolars de L’Auditori, i ens ha tocat la Sala 1, la gran: allà hem provat de tot, tocar en formacions totalment diferents a les que estem acostumats, alguns que fan el seu paper interpretatiu, i fins i tot cantar…

I he pogut comprovar un cop més que una agrupació instrumental té moltes diferències amb una vocal, a l’hora de moure’s, de canviar de disposició, etc… Res a veure amb el Veus quines veus? que vam fer amb el CCAEG, això implica molt més despliegue de medios! A part que cantar és una cosa, però pujar-se a la tarima en aquella sala imposa lo seu, que allà sobre hi ha cada dia gent que en sap molt… i els que vindran..

Parlant dels que vindran, una proposta per a qui no tingui res a fer per Sant Jordi. Si preveieu que us fartareu de vagar sols per La Rambla entre parelles, parades de roses i llibres (tot i que també té la seva gràcia, a mi m’agrada passar-m’hi estona), cap a les 9 de la nit podeu fer cap al pla alternatiu: què millor que un Shostakovich amb Gustavo Dudamel i la seva orquestra de joves enèrgics i motivats. Jo ja m’he apuntat al carro, no m’ho podia perdre! (Ara, ni descompte d’estudiant, ni carnet de l’esmuc, ni res… qui s’hi animi, a preparar-se…)