A una setmana del “Dido”, com ja ens referim a l’esdeveniment des de fa mesos, el cor Albada i la coral Sinera es preparen a conciència: s’assagen enllaços, s’asseguren els gestos… Perquè clar, no estàvem molt acostumats fins ara a interpretar obres de tan llarga durada (i això que Dido i Eneas és curteta, com a òpera). D’aquí poc, els assajos amb l’Orquestra Barroca Catalana, i ja estarà casi fet!

Tant els cors com per la nostra part Dido (Elena Ruiz), Eneas (Josep-Ramon Olivé) i una servidora Belinda, hem après ja moltes coses d’aquest projecte. Una que personalment em va agradar molt és que hi hagués un tipus de gestualitat barroca que no és ni la clàssica ni la romàntica, amb posicions descompensades de la cadera, línies curves i braços i mans amb volum. Jo crec que tots ens vam sorprendre en el primer contacte amb l’Anna Romaní, escoltant-la parlar dels gestos associats als Déus, al destí, a la traïció…

El resultat, el proper diumenge 22 de març a les 18h a l’església de Santa Maria de Gràcia, sota la direcció de Pablo Larraz. Us hi esperem!