Ens referim aquí concretament a l’adjectiu: bord/borda.

La cosa és que anàvem els Madrigalitos tots feliços i contents sota el sol de Lisboa, a disfrutar de l’últim dinar en aquella meravellosa ciutat, per allà a prop del monestir dels Jerónimos. Davant de la famosa Pastelaria de Belem hi ha un gran parc tot verd, ple d’un munt d’arbres que no sé com es deien (assignatura pendent, la dels arbres), i de tarongers (aquests sí que els tinc fitxats!). Total, que dinem (fantàsticament, per cert) a un dels restaurants amb terrasseta i carpa, carn amb salses estranyes, arròs, mongetes i pudding de mango… Bé, millor no recordar-ho

I jo que vaig a buscar el baix més alt que hi havia per allà perquè em culli unes taronges d’aquelles que m’estaven cridant… (gràcies Cabero!) N’agafem unes quantes, i després de fer una estona el mico començo a pelar-ne una, i en sec tota la penya tarraconensis del cor, des de la carpa, uns crits d’alarma “Que són bordes!!”. I dic ah, serà que no es poden menjar Tampoc era la meva intenció, tot sigui dit, perquè no feien gaire bona pinta, però es veu que una fruita borda sí que és això:

4 adj p ext i pop Dit de les plantes, els bolets, etc., que s’assemblen a una altra espècie sense tenir-ne la mateixa natura o sense presentar les mateixes propietats interessants de comestibilitat, virtuts medicinals, etc.

Clar, amb aquell sol, al març que semblava juny, que hi hagués taronges… Inquietante…

A mi l’únic que em sona semblant en castellà és allò de las “castañas pilongas”, però ningú m’ha sabut explicar de manera fiable si es refereix a una varietat de castanyes que no es poden menjar (al diccionari de la RAE no dóna la impressió que sigui del tot això)