Aquí els monòlegs en forma de pera que s’uneixen a la crusada de loxai: algú està fent un estudi sobre el fenomen tan estès en què un promet alguna cosa (a algú altre o a si mateix) i s’acaba quedant només en això.

Es demana col·laboració bloggera, i per predicar amb l’exemple, en confessaré una que no és gens original, però és verídica com la vida: no també em vaig prometre que aniria cada setmana a la piscina… i ara ja fa mesos que el meu banyador va abdicar i encara no ha calgut reemplaçar-lo. La cosa és que m’ho vaig creure, que ho faria… Alguna Promesa Més?