Monólogos en forma de pera

Com a resum del concert del ConjuntXXI! de l’altre dia i commemoració de l’equador de les vacances escolars, deixo dues imatges d’estiu.

Una pels exòtics que marxen a passar les vacances a un lloc lunyà (ara massa accessible, però bé això no compta): la fontana di Valle Giulia all’alba, la primera de les Fonts de Roma de Respighi. L’aigua tranquil·la i fresqueta encara a primera hora del matí o els harmònics de les cordes a sobre del fluir del piano, la llum que va entrant o l’oboè, i el que cadascú vulgui…

I una altra pels pobres que han de treballar en aquestes dates i s’han de contentar amb observar el seu aquarium. Tot i que un aquarium també té algo d’interessant i misteriós, la llum fluorescent massa fixa o insistent o els semitons repetits de la melodia, l’estranya viscositat de l’aigua o el clarinet i la flauta en arpegis… Això és l’Aquarium del Carnaval dels Animals de Saint-Saëns.

Ja sé que les imatges no són gran cosa i sobretot que la primera no és la fontana di Valle Giulia… però bé, dins del que Sant Google ha volgut fer per mi avui és el que he trobat més adequat. Els audios estan trets de la gravació del concert del 04/07/08 al Museu Agbar de les Aigües de Cornellà de Llobregat, realitzada per Pau Fargas.

Els intèrprets són: Laura Pou flauta, Maria Alba Carmona oboè, Víctor de la Rosa clarinet, Laura Guasteví fagot, Ana Andrés trompa, Raúl Calvo trompeta, Jose Espinosa percussió, Laura Gaya violí I, Isabel Cachón violí II, Maria Amorós viola, Cèlia Torres cello, Jose Miguel Such contrabaix, Marta Carretón direcció.

Des de les terres del nord intento planejar bé aquestes dues properes setmanes, en què estaré a Bilbao, Donosti, Gijón, Saragossa i Barcelona en tan poquet temps :-S Segur que alguna cosa m’he deixat i me l’hauré de fer enviar…

A Bilbao a descansar, i a Donosti al casament de l’Aitziber i espero que a retrobar molta gent que m’agradaria tornar a veure.

A Gijón amb Canto Coronato, fem un concert centrat en la Barcelona gòtica el dilluns 21, a la Iglesia de Laboral Ciudad de la Cultura.

A Saragossa amb els Gurrelieder el divendres 25, amb tota la troupe de cors més la JONC i la JONDE: no vull pensar la quantitat d’autobusos que hauran de posar… És probable que siguem en total 500 persones! I a Barcelona, repetirem el concert el diumenge 27, i ja està, ja m’hi quedo… fins les vacances de l’agost…

I no és per res però jo diria que és la vegada que menys m’ha pesat la maleta… Aquí hi ha algo que no quadra… Ja m’ho trobaré :-S

Aquest diumenge 6 de juliol, el ConjuntXXI! en la seva formació de grup de cambra participa en el cicle “Gotes de Música” del Museu Agbar de les Aigües, oferint un programa dedicat a “L’home i l’aigua”:

Mendelssohn - Obertura Les Hèbrides

Liszt - Jocs d’aigua de la Villa d’Este

Respighi - Fontana di Valle Giulia all’alba

Saint-Saëns - Aquarium (del Carnaval des Animaux)

Britten - Quatre interludis marins de Peter Grimes

Tot molt aquàtic… A més amb l’acústica del Museu serà gairebé com estar allà a Escòcia contemplant les roques i les coves Ens veiem allà a les 19′00!

Dissabte passat vam fer un concert a la 2a marató de cant coral al Centre de Gràcia, convidats per la Coral Baluern, que dirigeix Mariona Llobera (gran mezzo i millor persona Ens ho vam passar pipa a l’escenari, com sempre, aquest cop amb repertori quasi totalment pop, que ja comencem a rodar.

I després, com a final de curs, vam sopar tots en plan hippie a la terrassa del Pablo, amb espectacle inclòs: si és que som (casi) tots uns frikis, en el fons! Hi va haver oratori, cançons del renaixement, guitarreo rumbero, guitarreo més seriós, acudits d’andalusos… I el Marc amb la seva càmara que ho va captar gairebé tot. I d’entre tot el que va captar, aquest video que per a mi resumeix l’Albada d’aquest any: moltíssimes gràcies a tots per aquesta temporada, i que les que vinguin segueixin el mateix camí. I’m proud to be an albadenc!

Bé, doncs ja hi som, ha arribat el dia en què el quartet vocal La Negrina, ja amb nom, uniforme i repertori definits, s’estrena a Barcelona, abans del concert a Andorra de la setmana que ve. Serà aquest diumenge 15 de juny a les 19′00 a l’Escola de Música de Barcelona (Mallorca amb Bailén). Al programa, música del renaixement espanyol, amb un inevitable toc mediterrani

Vamoavé su nasssimiento…

La Yolanda, el Toni, el Josep-Ramon i jo us hi esperem!

[update: la foto, la gravació del Dindirindin, primera peça del concert, per cortesia de JR, al Box.net de la barra lateral, i el link del féisbuc, que no podia faltar... Enjuuuto Mooojamuuuto...!]

Bueno, pues alea jacta est, no? Bé, no del tot, que avui només he fet les parts teòriques… Però una part de la sort sí que ja no es pot canviar: veurem si l’any que ve continuo sent esmuquera o no! Maybe.

I la veritat és que avui, després de 9 hores i mitja d’examens (que se dice pronto), el millor que em podia passar era haver de cantar els Carmina Burana i a més que tres amics vinguessin a veure-ho. Moltíssimes gràcies als tres pel graaaaan viatge fins a Santa Coloma de Queralt, el sopar uruguayo/de poble, la companyia i el suport post-concert: gairebé se m’havia oblidat el que era!

I al final, entre d’altres, Today is gonna be the day… Un munt de temps que no l’escoltava: lo millor, la guitarreta del principi, em sembla que fàcilment reproduible (en breu ho comprovarem).

I per il·lustrar el dia proves d’accès, la conclusió que no conclueix:

I said maybe…

Demà divendres, a l’església de Sant Felip Neri (a prop de la Catedral, que m’han dit que n’hi ha una altra a Gràcia), el Cor Albada participa en un dels concerts del Maig Coral del Barcelonès, juntament amb l’Orfeó Gracienc, la Coral Cantiga i la Coral Sant Jordi.

La nostra aportació seran tres cançons de Josep Vila (El Faroner, La Sabatera i Cançó de Sant Joan), els Nocturnos de la ventana de Francesc Vila, una sesentera del Serrat i dos espirituals que segur que ens deixaran amb el subidón i el bon rotllo de sempre. Because Everytime we feel the spirit…

Serà a les 21,30, amb posterior sopar albadenc!

Vés per on he acabat amb una lila a casa, amb les ganes que en tenia… La Mireia i els seus apreciats regals vegetals, aquest cop després del concert al Palau de la Música.

Si el públic s’ho ha passat tan bé com nosaltres, deu haver estat un molt bon concert! S’haurà d’esperar a la crítica, però la veritat és que ja n’estem satisfets. El programa ajudava, era preciós, variat, i crec que anava bé al cor. Encara que sempre hi han coses en directe, a la primera part, ajudats per David Malet al piano i per Marisa Martins, crec que hem fet bona música, i la segona part ha quedat afinada i precisa com mai! Però sobretot que ens ho hem passat genial.

[Per cert, que ahir tenia massa son per comentar-ho tot]: molt agradable l’experiència de cantar al Palau! El públic se sent molt aprop, es veuen les cares… i sobretot quan acaba una obra posen una llum maquíssima que et fa agrair està allà. Bé, a part de que estàvem tots guapíssims perquè com diu la Joana hauríem de fer un cor de models, directora inclosa… :-DDD En fi, que realment vaig trobar molt agradable la meva estrena al Palau.

Gràcies Madrigal, David i Mireia per aquests assajos i concerts!

Bé, doncs ara que ha parat el ritme frenètic d’aquesta setmana, em trobo més o menys en condicions de fer un update dels esdeveniments dels últims dies, és a dir:

1. El projecte final

2. Madrigal a Madrid

3. Avui l’Anna ens fa 25 anys

4. La tercera de Mahler a l’Auditori

Continua llegint ‘Bimm-bamm-bumm, bocadillo de atún’

Bé, doncs ara el compte enrere ja té sentit (tot i que realment porto fent-lo des de principi de curs), ara només s’ha de fer des de 5. Cinc dies falten per al concert del meu projecte final de carrera, que porta per títol Assaig d’orquestra. Un estudi sobre la funció del director a l’assaig. La part escrita del projecte s’ha centrat en els aspectes del director que es posen de manifest a l’assaig, tant des del punt de vista tècnic com psicològic, i per això tanta observació, cotilleo simfònic i entrevistes a directors varios.

Ara, aquesta setmana, toca l’hora de la veritat, la part pràctica: tres assajos i un concert amb un grup de 50 músics professionals, per interpretar Ma mère l’oye de Ravel, una selecció de les suites de Peer Gynt de Grieg i l’obertura The Wasps de Vaughan Williams. Esperem passar una bona estona i sobretot fer molta música.

El concert serà amb entrada lliure el Divendres 25 d’abril a les 15,30, a la Sala d’Orquestra de l’Esmuc. I com diu el meu professor, “reception following”… Que la fuerza nos acompañe.