Marta Carretón Salvador
Bé, doncs ara que ha parat el ritme frenètic d’aquesta setmana, em trobo més o menys en condicions de fer un update dels esdeveniments dels últims dies, és a dir:
1. El projecte final
2. Madrigal a Madrid
3. Avui l’Anna ens fa 25 anys
4. La tercera de Mahler a l’Auditori
He anat a veure el faroner del Cap de Creus, el que encén el foc amb llum de lluna, duu barba llarga fins als peus i mai no menja ni una engruna.
[Cançó del Faroner, amb text de Miquel Desclot i música de Pep Vila]
De la costa…
Com que després de l’experiència txeca de l’Albada li he agafat el gustillo a això de fer entrepans, he agafat la motxilla i he marxat a Cadaqués per recórrer el Camí Antic del Cap de Creus fins al far. Després de 2 hores de camí esplèndid he fet callar en Manolo [García] per parar-me a mirar les vistes des del far. He pogut comprovar que el faroner avui dia en té moltes, de donzelles, i que té un bar per poder menjar el que vulgui i quan vulgui… La tornada encara ha estat més ràpida, i a més he descobert un final de camí més agradable que la carretera del Cap de Creus, sense cotxes i passant per Portlligat.
… a l’interior
I després d’haver caminat 18 quilòmetres, en el que semblava el final del dia, què millor que trobar un amic. I més si és un amic de la terra (gran terra i grans productes! :-)) que et porta a un dels llocs més bonics que hagis vist mai. L’arribada al mirador que hi ha sobre el monestir de Sant Pere de Rodes [les restes del castell de Sant Salvador], amb el sol ponent-se de l’altre costat de la muntanya i l’Empordà als peus, serà guardada en les retines esperem que durant molt de temps… Gran puntàs, Marc!
I el final del dia s’ha retrassat fins ara, després d’un té calent a Castelló d’Empúries, un sopar amb el Martí a Empuriabrava i unes copes al Septimània. Complet, complet!
* Pendent:
- la Cala de Sant Lluís, al principi del camí del Cap de Creus, just sortint de Portlligat
- la casa-museu Dalí
- el castell de Sant Salvador en un dia de tramuntana, per allò de la visibilitat…
- la visita (guiada) a la catedral de Castelló d’Empúries
(*) i aquest joc de traducció, comparable als chistes de tenors, el reservem pel nostres compatriotes de doble… canya :-S
11 set: Viatjar en 11 de setembre és més barato, però et fan quatre controls enlloc de dos…
El minipunt del primer dia és per l’alberg, l’Astor Quest, a Queensway: la situació està molt bé, l’atenció és molt bona, i realment es pot dir que fan tot el que poden per suplir els serveis d’un hotel amb simpatia i bon rotllo. I funciona, al menys per gent de la meva edat. Això és el Round Pond de Kensington Garden, al costat de l’alberg.
12 set: De pelegrinatge a King’s Cross
Digueu-me friki, però després d’aquella escena onírica (o no) a Harry Potter and the Deathly Hallows, ho havia de fer. Surto de l’estació i em quedo mirant els archways de pedra fosca… Vaig cap a la columna entre les platforms 9 i 10 i… quina és la meva sorpresa quan em trobo amb això…
Com bé va dir la senyora que m’hi va fer la foto… ” ‘course, it’s a must!” Fantàstic
El camí a Greenwich per reunir-me amb la Laura, en tren des de Cannon Street, és preciós, passant per sobre del Thames i disfrutant del bon temps tan estrany en aquell país. A la tarda, passeig pel riu amb la Joana, la Patricia i en “Lobelto”: total, més de hores caminant en un mateix dia! Brutal per mi…
13 set: 23 on the river Thames
No words!
14 set: The music of the night… A theatre review
Després d’un berenar amb muffins casolans… [Gràcies Laura!!]… aquest era un dels “must” del viatge, el meu auto-regalo. La veritat és que em va sorprendre una Christine (Leila Benn Haris) massa semblant a l’estereotip Carlotta: per la idea que jo en tinc, crec que sobrava vibrato i maneres de soprano lírica, i potser faltava dicció… Això no treu que em sembli increïble que aquesta noia pugui quedar-se tan ampla després de cantar un fa4 en speech voice (!), i tampoc li treu el mèrit de les agilitats vocals i l’aguante en general que exigeix el musical. Però sense dubte l’emoció prèvia es va veure confirmada en escoltar el “Music of the night” del Fantasma, interpretat pel canadenc Ramin Karimloo. Des d’avui em declaro fan seva , pel timbre, la musicalitat, la potència, la dicció, tot!
15 set: Portobello Market at Notting Hill i fi de l’aventura
Fascinant el mercat de Notting Hill, m’hi vaig passar més de tres hores sense adonar-me’n… Des de samarretes de Custo de rebaixes fins a clarinets rovellats, passant per primeres edicions de llibres mítics (i incomprables)… Per passar-s’hi el dia sencer. I després de dinar l’últim fish ‘n chips, cap a Luton… Una aventura curta però intensa
______________________________________________________
Moltes gràcies Laura!! Ja m’ocuparé que no et faltin formatges a la nevera
Molta sort pel nou curs.
______________________________________________________
“This is Victoria. Change here to the Victoria line and National Rail Services. Alight here for Victoria Coach Station. Please mind the gap between the train and the platform. This is a circle line train via Embankment and Liverpool Street. Please stand clear of the doors.“
Sí, des d’ahir al soparet retrobada de l’OJIPC que es va celebrar a ca na Laura Gaya… Vaig passar una bona mitja hora per descobrir el funcionament del joc… Però ja sé jugar al psicòleg! Uf, quines paranoies…
En fi, el balanç del sopar va ser excel·lent: retrobada de la penya, visionat de fotos mentre escoltàvem els greatest hits del pub, la plaça i la carpa de la UCE… La pomada a l’estil Turronero (amb llimonada natural i gel picat) ja estava planejada (gràcies a Of The Rose!), però el puntàs de les Quelitas amb sobrassada va ser un gran afegit a la cerimònia
Per moltes més!
Bueno, doncs ja hem tornat! Després de gairebé 15 dies allà a Prada de Conflent, amb l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, i amb excursió a Alacant inclosa, ja estem aquí. Com l’any passat, la Universitat Catalana d’Estiu acollia l’orquestra, i el nostre concert era el seu acte de cloenda, a l’abadia de Sant Miquel de Cuixà. Al programa, Puigsoliu, de Serra, orquestrada per Salvador Brotons, El Combat, de Pahissa, El Ruiseñor y la Rosa, de la valenciana Matilde Salvador, l’Obertura a les Costes Mediterrànies, de Pahissa, i els Quadres d’una Exposició de Mussorgsky-Ravel.
L’encontre ens ha deixat molts records, que ara intento resumir en 5 petits apunts…
Apunt número 1 – Es riu
Quan arribem a Prada el primer que ens sobta és el canvi climàtic: vent, fresca i pluja gairebé cada dia… Això ens anima a aprofitar al màxim els moments de sol: “Anem a n’es riu!” és la frase normalment. Aquí concretament, en Bernat, la Clara, la Júlia, l’Adrià i n’Eura afanyats en baixar a remullar-se els peus.
Apunt número 2 – Es vi de sa plaça
I al tercer dia arriben els IROS (com el Nakamura però sense teletransport…), el Víctor, la Cris i el Josep. La Cris ens deixa per una sobrecàrrega muscular (recupera’t!! T’hem trobat a faltar…), però la resta s’incoporen al ritme de l’OJIPI Aquí, en Josep i n’Elena examinant el vi rosat (i infame) que ens van servir a sa plaça.
Apunt número 3 – Port de la selva
Els dinars i sopars del Lycée Renouvier eren feliçment alternats amb els menús de casa del tiet Denis, indescriptible i inigualable… D’aquests sopars que es recorden d’un any per l’altre.
I un dia en Brotons ens va convidar a una fantàstica tarda lliure a Port de la Selva. Aquesta és la vista que se’n té des d’aprop del monestir de Sant Pere de Rodes. Grans musclos, gran all-i-oli casolà, ostres (primer cop!), graellada de carn macerada a la russa, albergínies amb cervesa al més pur estil menorquí, truites i menjar senzill per completar una esperada visita a la Costa Brava. Per fi!
Apunt número 4 – L’arbre ofegat
I al costat del poliesportiu on assejàvem, hi havia arbres com aquest. El que hauria d’haver estat terra és ciment… i em pregunto com sobreviuran, els pobres, d’aquí uns anys. En fi.
Apunt número 5 – Fent música
I tot això per què? Doncs perquè tocàvem obres de Serra, Pahissa, Matilde Salvador i els quadres d’una exposició de Mussorgsky-Ravel. I així ens passàvem els dies, tocant, dirigint, escoltant… Fent el xinu… Aquí veiem un plano general de l’orquestra dirigida per Salvador Brotons a un assaig (fotos per seccions en el Flickr… que ningú s’escapi…).
I sí, falten coses, falta la ronda de nit i la cançoneta del megàfon, falta la modulació xina de les costes mediterrànies, ar, ar, ar, aquesta manera de parlar, la sordina de l’Edu i el contrafagot de butxaca del Pep (lo vostre és molt greu ;-), la cançoneta de festa major, la nutella i les galetes príncipe, els solos de trompeta dels quadres… Però més o menys en això ha consistit l’encontre del 2007. A l’espera de l’encontre del novembre, i de la requedada de la Mercè, una abraçada gran a tots els OJIPIS!
Señores, aunque parezca mentira ya queda menos verano! El curso de Gary Graden en Murcia marca el ecuador de mis pseudovacaciones…
Yo que iba allá a cantar felizmente, y me encontré dirigiendo un Sandström… Vaya cambiazo! Que Gary era un gran director lo sabía desde que aquel día en uno de nuestros múltiples viajes por las eusko-carreteras, cielo gris y lluvia seguramente, mi tito Patxi me puso precisamente un Praetorius-Sandström en el coche, el Det är en ros utsprungen, del disco Welcome Christmas del Saint Jacobs Chamber Choir. Y cualquiera de las piezas de ese disco demuestran el sonido tan cálido y cercano del coro, la afinación, el cuidado de los detalles…
Tomeu, yo mimma, Gary, Esteve, Anna y Lluís, Catalans&Gary
Lo que he descubierto en este curso, y no sólo yo sino todos los murcianicos de adopción que allí nos alojábamos, es que también es una gran persona. Como el sonido de su coro, cercano, cálido y siempre en su lugar. No olvidaremos las sesiones de espirituales que se marcó, ni esa salida por soleá!
Cantos ricoteños Actuación estelar de Marisa, Mónica, Andrés, Anna, Tomeu, Lluís (solista y grabador…), Esteve y yo mimma en Murcia, después del curso y con las voces por los suelos, claro está.
Un saludo a toda la peña la greña si pasáis por aquí: nos veremos pronto! Y en especial:
Albert, espere vore’t un dia d’eixos a Bcn, Anna valenciana, molta sort a Cambridge i gràcies per les converses de siesta!, Lluís, quin descobriment! Ara ja ens coneixem: fins aviat!, Cataclon, nos vemos en las Cataluñas! (a ver si un día de éstos nos confunden y tó…), Ehteve, resulta que este derroche sí que ha servido para algo!
Tomeu, m’alegro d’haver conegut s’altra faceta teva…,
Anna V., què t’he de dir… moltes gràcies. We love madrigals!
Se me olvidaba!!! Cómo referirme al curso de Ricote sin poner la estupenda canción de salir del armario?!! Ahí va!
Scissor Sisters - I don’t feel like dancing
Dedicado al coche de la alegría!
Encara que ja hagin passat uns quants dies, mai està de més penjar unes quantes fotos i així recordar el concert del ConjuntXXI! al Castell de Milmanda (a Vimbodí) el passat 4 d’agost.
Repetíem programa (el mateix que el de Sant Cugat), però aquest cop a l’aire lliure. Les condicions van ser de lo més estrany (amb microfonia, llums que canviaven automàticament de color…), però ens en vam sortir, i segur que ho recordarem com una experiència divertida. És clar, allà al mig d’aquelles vinyes, i envoltats de vins Torres…
Enhorabona a tots per la resistència que vau demostrar. Ens veiem al setembre, conjuntitus!
Esta frase - que según cómo podría tomarse como una solución a su vez… - es una lapidaria de Gianluigi Gelmetti en el curso de la Chigiana. Pasamos a explicarlo!
El curso resultó ser una experiencia completamente nueva. No es que me lo esperase diferente: más o menos ya se sabe el ambiente que uno se puede encontrar en los cursos de dirección de orquesta… Pero creo que resulta extraña la combinación de factores que se dio. Por un lado, el indudable estrés que comportaba el no saber nunca cuándo ni qué dirigirías, las presión de disponer de una orquesta piloto tan impecable como la de Sofia, las mañanas en casa de Antonella medio estudiando medio leyendo Harry Potter (no lo pude evitar!). Por otra, la gente del curso, de quien me llevo recuerdos muy divertidos y alguna que otra palabra más de alemán, la Accademia, con la biblioteca, las salas inmensas con decoración de museo, los ratos sentados en la Piazza del Campo…
Hablando de una manera más gráfica, el tagcloud del curso podría ser el siguiente:
piscina piazza del campo estrés Antonella gelato Daniela Fred Diego Elias&Christopher estudiar pasta shopping français Harry Potter la volontà
wikipedia english dirigir
deutsch la centralità le jardin féerique
Frikismos a parte, ahora queda reflexionar sobre los conceptos que se propusieron e intentar ponerlos en práctica.
A big hello from here to the Chigiana people: hope to see you soon!
(Wir sehen uns…?)
El dijous passat vam fer l’útlim concert amb l’Orquestra de la UB: el Glòria de Vivaldi i la Missa de la coronació de Mozart (a la segona part festa perquè a Mozart no li devien entusiasmar les violes…). I així acaba el meu primer any com a viola i observadora de direcció a l’orquestra (s’aprén molt de les dues bandes!). Molt bon ambient i molt bona música també: en resum, que ens ho hem passat com enanos!
Fins el curs que ve, descanseu!
Amb la Sara, la “jefa” de violes, abans de començar la primera part
El recent recuperat ConjuntXXI! al concurs “Ciutat de Manresa” (10-02-07). Al repertori, Presagi de Salvador Brotons, Prélude à l’après-midi d’un faune deDebussy, i el cicle Lieder eine fahrendes Gesellen de Mahler.
Gràcies a tots per la feina i per l’excel·lent actuació! Això és només el principi…
Darrere, d’esquerra a dreta: Jose Espinosa (percussió), Joana Altadill (clarinet), Áurea Domínguez (fagot), Raúl Calvo (trompeta), Martí Marsal (trompa), Xavier Pinyol (oboè)
Davant, d’esquerra a dreta: Marta Carretón (direcció),Laura Gaya (violí), Estela Benita (violí), Maria Amorós (viola), Laura Pou (flauta), María Lorenzo (piano), Cèlia Torres (cello)
Opinions diverses