Monólogos en forma de pera

Gairebé una setmana després de l’esdeveniment, no sé per què avui m’he adonat que em sembla injust no haver fet cap referència aquí a una de les obres del concert del CCAEG al Castell del Remei del passat 12 de juliol: els Chichester Psalms de Leonard Bernstein. Avui que entre Lakmé i Aida (la primera la de sempre, però la segona la d’Elton John, per contrastar), m’he passat el matí inventant-me la lletra en hebreu del segon moviment i fent veu de nena… Que mira, això sí que se’m dóna bé

Després del primer moviment, enèrgic, fins i tot festiu, moments peliculeros amb aquest 7/4 que donen ganes de ballar… Arriba la pau i la seguretat de sentir-se protegit: una altra visió del Gott ist mein Hirt de Schubert, que cantàvem les noies de Madrigal al Palau, però en hebreu i en veu d’un nen sol. A l’espera d’una versió amb millor so, deixo aquí aquest video, l’únic que he trobat en el qual realment el nen canta com un nen… Tot i que, ja posats, em quedo amb la nena a qui acompanyàvem encantades les noies del CCAEG, la Meritxell Argenté. Però a falta de gravació del concert…:

Doncs lo dicho. Que a part del solo, que és fantàstic tot ell, em resulta especial la part on diem “Shiv’t'cha umishan’techa…”, on sembla que les sopranos facin el paper de nenes, i les altos siguin la mare que les consola.

I, com que el senyor Lenny també escrivia musicals, segur que no li importa que digui que poso els “lyrics” aquí… Continua llegint ‘Una de salms’

Aquest diumenge 6 de juliol, el ConjuntXXI! en la seva formació de grup de cambra participa en el cicle “Gotes de Música” del Museu Agbar de les Aigües, oferint un programa dedicat a “L’home i l’aigua”:

Mendelssohn - Obertura Les Hèbrides

Liszt - Jocs d’aigua de la Villa d’Este

Respighi - Fontana di Valle Giulia all’alba

Saint-Saëns - Aquarium (del Carnaval des Animaux)

Britten - Quatre interludis marins de Peter Grimes

Tot molt aquàtic… A més amb l’acústica del Museu serà gairebé com estar allà a Escòcia contemplant les roques i les coves Ens veiem allà a les 19′00!

Dissabte passat vam fer un concert a la 2a marató de cant coral al Centre de Gràcia, convidats per la Coral Baluern, que dirigeix Mariona Llobera (gran mezzo i millor persona Ens ho vam passar pipa a l’escenari, com sempre, aquest cop amb repertori quasi totalment pop, que ja comencem a rodar.

I després, com a final de curs, vam sopar tots en plan hippie a la terrassa del Pablo, amb espectacle inclòs: si és que som (casi) tots uns frikis, en el fons! Hi va haver oratori, cançons del renaixement, guitarreo rumbero, guitarreo més seriós, acudits d’andalusos… I el Marc amb la seva càmara que ho va captar gairebé tot. I d’entre tot el que va captar, aquest video que per a mi resumeix l’Albada d’aquest any: moltíssimes gràcies a tots per aquesta temporada, i que les que vinguin segueixin el mateix camí. I’m proud to be an albadenc!

Bé, doncs ja hi som, ha arribat el dia en què el quartet vocal La Negrina, ja amb nom, uniforme i repertori definits, s’estrena a Barcelona, abans del concert a Andorra de la setmana que ve. Serà aquest diumenge 15 de juny a les 19′00 a l’Escola de Música de Barcelona (Mallorca amb Bailén). Al programa, música del renaixement espanyol, amb un inevitable toc mediterrani

Vamoavé su nasssimiento…

La Yolanda, el Toni, el Josep-Ramon i jo us hi esperem!

[update: la foto, la gravació del Dindirindin, primera peça del concert, per cortesia de JR, al Box.net de la barra lateral, i el link del féisbuc, que no podia faltar... Enjuuuto Mooojamuuuto...!]

Doncs ja ho hem pait, reflexionat i assumit: som La Negrina! El nostre fins ara descarriat quartet ja té nom, que ve d’una de les obres que cantem, una Ensalada de Mateo Flecha. Al principi sonava una mica a La Cubana, però a poc a poc li hem anat agafant el tranquillo… I sobretot: em mola un munt cantar amb vosaltres! També discutir sobre afinacions i afeccions del cor de certa mistress britànica

Ja tenim ganes de fer concerts,

… a veure aquest estiu…

… allà on ratxes de sol atravessen blaus marins…

… eh, JR?

Això ho he trobat buscant la lletra de l’últim número de la primera suite de Peer Gynt, que en la versió completa té uns cors al final… No és la seva millor interpretació, però són boníssims els crits de la gent després de sentir el nom d’Edvard Grieg

“…we will punish you by playing classical music” Tampoc està malament el detall de l’arc negre del líder del grup. No podia ser d’una altra manera…

Ah sí… i Happy Saint Patrick’s Day

Aquí l’Aina, la Gisela, el Gerard, la Margalida i la Betlem en una sessió de “Jo parlo, tu contestes” (hard shoe) amb el Fran.

Melenas al viento de l’Aina i la Gisela durant la demostració de Ceilí (soft shoe)

Ja tinc ganes de tornar-hi!

Aquesta paraula ha vingut per un camí inusual: normalment, el procès és que la paraula surt a una conversa, no l’entenc, i quan me l’han repetit tres vegades en pregunto el significat. Aquesta ja em sonava, però me l’he trobat a una cançó i efectivament he comprovat que no tenia ni idea del que volia dir. L’Enciclopèdia Catalana diu que el seu orígen és probablement irànic, i es refereix a un “receptacle generalment de parets d’obra i de forma rectangular o circular, utilitzat per a omplir-lo d’aigua que serveix ordinàriament per a regar”, o també per a rentar la roba, segons la segona acepció. Ahí queda eso.

I curiosament, buscant el vídeo de la cançó en qüestió, resulta que ens aclareixen el que és un safareig posant una foto antiga. Deu ser que està una mica passat de moda, això del safareig…

En tot cas, aquí deixo la meva banda sonora d’avui, que potser l’he escoltat 5 vegades. És Sa nuvia morta, de Joan Miquel Oliver. Una història tràgica tan ben explicada com ho sap fer aquest mallorquí, i que comença amb el Nocturn número 13 de Chopin (”ara que s’hi escau tan exactament”).

(De la entrevista a Antònia Font por Carlos G. Cano en desconcierto.com)

Si Wagner levantara la cabeza, probablemente habría invitado a Mariss Jansons a una buena cena después de esta semana de ensayos y el concierto de hoy. La Orquesta Sinfónica de la Bayerische Rundfunk trabajaba esta semana con su director titular sobre un programa que ya prometía: Obertura y Bacanal de Tannhäuser, Preludios de Lohengrin, Cabalgata de las Walkirias, Siegfrieds Rehinfahrt, Siegfrieds Tod, y los Wesendonck Lieder con la mezzosoprano japonesa Mihoko Fujimura.

Llego el lunes por la mañana a la Odeonsplatz de Munich y entro al palacio Residenz gracias a Kitti, una amiga cellista de Elias que esta semana toca en la orquesta. La Herkulessaal es sencilla, muy griega ella con sus formas cuadradas, de estética ordenada. Los músicos afinan, un miembro del comité de la orquesta anuncia el plan de trabajo del día, y a las 10 llega el señor Jansons y cuelga su chaqueta en su silla triangular, como hará cada día. Constato que hay bastante gente joven en la orquesta, y se respira buen ambiente. Continua llegint ‘Si Wagner levantara la cabeza’

Un cop ja fa algun temps vaig escriure que tant de bo la vida fos un musical. Doncs bé, gràcies a la Lourdes, està més a prop de ser-ho! Després de descobrir el musical The Lion King, amb encara més cors sudafricans i percussions que la peli (!!), aquesta setmana vaig pel món “Defying gravity” M’explico:

Stephen Schwartz - Defying gravity (Wicked), aquí amb el cast de Londres

A que mola… Quan vaig estar a Londres tot just s’estrenava, i els preus estaven impossibles, però… Hi tornaré!

I think I’ll tryyy…!