Com a resum del concert del ConjuntXXI! de l’altre dia i commemoració de l’equador de les vacances escolars, deixo dues imatges d’estiu.

Una pels exòtics que marxen a passar les vacances a un lloc lunyà (ara massa accessible, però bé això no compta): la fontana di Valle Giulia all’alba, la primera de les Fonts de Roma de Respighi. L’aigua tranquil·la i fresqueta encara a primera hora del matí o els harmònics de les cordes a sobre del fluir del piano, la llum que va entrant o l’oboè, i el que cadascú vulgui…

I una altra pels pobres que han de treballar en aquestes dates i s’han de contentar amb observar el seu aquarium. Tot i que un aquarium també té algo d’interessant i misteriós, la llum fluorescent massa fixa o insistent o els semitons repetits de la melodia, l’estranya viscositat de l’aigua o el clarinet i la flauta en arpegis… Això és l’Aquarium del Carnaval dels Animals de Saint-Saëns.

Ja sé que les imatges no són gran cosa i sobretot que la primera no és la fontana di Valle Giulia… però bé, dins del que Sant Google ha volgut fer per mi avui és el que he trobat més adequat. Els audios estan trets de la gravació del concert del 04/07/08 al Museu Agbar de les Aigües de Cornellà de Llobregat, realitzada per Pau Fargas.

Els intèrprets són: Laura Pou flauta, Maria Alba Carmona oboè, Víctor de la Rosa clarinet, Laura Guasteví fagot, Ana Andrés trompa, Raúl Calvo trompeta, Jose Espinosa percussió, Laura Gaya violí I, Isabel Cachón violí II, Maria Amorós viola, Cèlia Torres cello, Jose Miguel Such contrabaix, Marta Carretón direcció.

Gairebé una setmana després de l’esdeveniment, no sé per què avui m’he adonat que em sembla injust no haver fet cap referència aquí a una de les obres del concert del CCAEG al Castell del Remei del passat 12 de juliol: els Chichester Psalms de Leonard Bernstein. Avui que entre Lakmé i Aida (la primera la de sempre, però la segona la d’Elton John, per contrastar), m’he passat el matí inventant-me la lletra en hebreu del segon moviment i fent veu de nena… Que mira, això sí que se’m dóna bé

Després del primer moviment, enèrgic, fins i tot festiu, moments peliculeros amb aquest 7/4 que donen ganes de ballar… Arriba la pau i la seguretat de sentir-se protegit: una altra visió del Gott ist mein Hirt de Schubert, que cantàvem les noies de Madrigal al Palau, però en hebreu i en veu d’un nen sol. A l’espera d’una versió amb millor so, deixo aquí aquest video, l’únic que he trobat en el qual realment el nen canta com un nen… Tot i que, ja posats, em quedo amb la nena a qui acompanyàvem encantades les noies del CCAEG, la Meritxell Argenté. Però a falta de gravació del concert…:

Doncs lo dicho. Que a part del solo, que és fantàstic tot ell, em resulta especial la part on diem “Shiv’t'cha umishan’techa…”, on sembla que les sopranos facin el paper de nenes, i les altos siguin la mare que les consola.

I, com que el senyor Lenny també escrivia musicals, segur que no li importa que digui que poso els “lyrics” aquí…

Adonai ro-i, lo eḥsar.
Bin’ot deshe yarbitseini,
Al mei m’nuḥot y’naḥaleini,
Naf’shi y’shovev,
Yan’ḥeini b’ma’aglei tsedek,
L’ma’an sh’mo.
(sopranos)
Gam ki eilech
B’gei tsalmavet,
Lo ira ra,
Ki Atah imadi.
Shiv’t'cha umishan’techa
Hemah y’naḥamuni.
(Tenors and basses)
Lamah rag’shu goyim
Ul’umim yeh’gu rik?
Yit’yats’vu malchei erets,
V’roznim nos’du yaḥad
Al Adonai v’al m’shiḥo.
N’natkah et mos’roteimo,
V’nashlichah mimenu avoteimo.
Yoshev bashamayim
Yis’ḥak, Adonai
Yil’ag lamo!
(sopranos)
Ta’aroch l’fanai shulchan
Neged tsor’rai
Dishanta vashemen roshi
Cosi r’vayaḥ.
“David”
Yird’funi kol y’mei ḥayai
Ach tov vaḥesed
V’shav’ti b’veit Adonai
L’orech yamim.

Des de les terres del nord intento planejar bé aquestes dues properes setmanes, en què estaré a Bilbao, Donosti, Gijón, Saragossa i Barcelona en tan poquet temps :-S Segur que alguna cosa m’he deixat i me l’hauré de fer enviar…

A Bilbao a descansar, i a Donosti al casament de l’Aitziber i espero que a retrobar molta gent que m’agradaria tornar a veure.

A Gijón amb Canto Coronato, fem un concert centrat en la Barcelona gòtica el dilluns 21, a la Iglesia de Laboral Ciudad de la Cultura.

A Saragossa amb els Gurrelieder el divendres 25, amb tota la troupe de cors més la JONC i la JONDE: no vull pensar la quantitat d’autobusos que hauran de posar… És probable que siguem en total 500 persones! I a Barcelona, repetirem el concert el diumenge 27, i ja està, ja m’hi quedo… fins les vacances de l’agost…

I no és per res però jo diria que és la vegada que menys m’ha pesat la maleta… Aquí hi ha algo que no quadra… Ja m’ho trobaré :-S

… en vez de darnos por usar el aparato respiratorio para hacer música, hubiéramos desarrollado el silbido? Habrían salido virtuosos del silbido, la técnica rusa, la técnica alemana, escuela superior, arias silbadas… Y los silbadores más agudos serían los divos, y los profes respira lila y siente que silbas burbujas de jabón… Y por qué no podría haber sido! Ahora, sin duda no sería tan guay… Digo yo.

En la primera clase, reflexiones sobre la evolución de las especies. Genial!

[no en feu cas, paranoies post-aules. Estic taaaannn contenta...! La setmana que ve, més. :-)]

Va, que no puc deixar això sense video ni res… Una altra descoberta de Ronda Litoral, by Lourdes. Això és Stars and the Moon, del musical Songs for a New World (que per cert estan fent al Teatre Gaudí!), cantat per aquesta dona que m’encanta com ho fa que es diu Audra McDonald, i acompanyada al piano pel compositor, Jason Robert Brown (un hurra també).

Lyrics aquí…I met a man without a dollar to his name
Who had no traits of any value but his smile
I met a man who had no yearn or claim to fame
Who was content to let life pass him for a while
And I was sure that all I ever wanted
Was a life like the movie stars led
And he kissed me right here, and he said,

“I’ll give you stars and the moon and a soul to guide you
And a promise I’ll never go
I’ll give you hope to bring out all the life inside you
And the strength that will help you grow.
I’ll give you truth and a future that’s twenty times better
Than any Hollywood plot.”
And I thought, “You know, I’d rather have a yacht.”

I met a man who lived his life out on the road
Who left a wife and kids in Portland on a whim
I met a man whose fire and passion always showed
Who asked if I could spare a week to ride with him
But I was sure that all I ever wanted
Was a life that was scripted and planned
And he said, “But you don’t understand —

“I’ll give you stars and the moon and the open highway
And a river beneath your feet
I’ll give you day full of dreams if you travel my way
And a summer you can’t repeat.
I’ll give you nights full of passion and days of adventure,
No strings, just warm summer rain.”
And I thought, “You know, I’d rather have champagne.”

I met a man who had a fortune in the bank
Who had retired at age thirty, set for life.
I met a man and didn’t know which stars to thank,
And then he asked one day if I would be his wife.
And I looked up, and all I could think of
Was the life I had dreamt I would live
And I said to him, “What will you give?”

“I’ll give you cars and a townhouse in Turtle Bay
And a fur and a diamond ring
And we’ll be married in Spain on my yacht today
And we’ll honeymoon in Beijing.
And you’ll meet stars at the parties I throw at my villas
In Nice and Paris in June.”

And I thought, “Okay.”
And I took a breath
And I got my yacht
And the years went by
And it never changed
And it never grew
And I never dreamed
And I woke one day
And I looked around
And I thought, “My God…
I’ll never have the moon.”

Aquest diumenge 6 de juliol, el ConjuntXXI! en la seva formació de grup de cambra participa en el cicle “Gotes de Música” del Museu Agbar de les Aigües, oferint un programa dedicat a “L’home i l’aigua”:

Mendelssohn - Obertura Les Hèbrides

Liszt - Jocs d’aigua de la Villa d’Este

Respighi - Fontana di Valle Giulia all’alba

Saint-Saëns - Aquarium (del Carnaval des Animaux)

Britten - Quatre interludis marins de Peter Grimes

Tot molt aquàtic… A més amb l’acústica del Museu serà gairebé com estar allà a Escòcia contemplant les roques i les coves Ens veiem allà a les 19′00!

Dissabte passat vam fer un concert a la 2a marató de cant coral al Centre de Gràcia, convidats per la Coral Baluern, que dirigeix Mariona Llobera (gran mezzo i millor persona Ens ho vam passar pipa a l’escenari, com sempre, aquest cop amb repertori quasi totalment pop, que ja comencem a rodar.

I després, com a final de curs, vam sopar tots en plan hippie a la terrassa del Pablo, amb espectacle inclòs: si és que som (casi) tots uns frikis, en el fons! Hi va haver oratori, cançons del renaixement, guitarreo rumbero, guitarreo més seriós, acudits d’andalusos… I el Marc amb la seva càmara que ho va captar gairebé tot. I d’entre tot el que va captar, aquest video que per a mi resumeix l’Albada d’aquest any: moltíssimes gràcies a tots per aquesta temporada, i que les que vinguin segueixin el mateix camí. I’m proud to be an albadenc!

Tot i que encara no he arribat a entendre la profunda discussió que hi ha sobre l’ús o no d’aquesta paraula, com que 1) aquests dies ha estat bastant recurrent, 2) és sorprenentment calcada al basc “ganibeta”, (que vol dir ganivet, de lo poquísimo que recuerdo de lo poco que sabía) i 3) me l’he trobat per casualitat llegint un poema… doncs he decidit posar-la aquí.

En principi el que m’ha semblat entendre és que un ganivet és el que tots sabem que és, però una ganiveta és el ganivet específic per tallar el pa. Fíjate tú. Yo hasta aquí puedo leer, que no vull ficar-me en discussions de família que això mai se sap Total, que estaria bé que el Marc es passés per aquí i ho aclarís, a veure quin és el problema…

Com que no sé si llegirà això, de moment deixo aquí el poema de Vicent Andrés Estellés on m’he trobat aquesta paraula. No, si entre lo de Sant Joan i això semblarà que en sé, i tot… Nada más lejos de la realidad Va, i això es diu “L’ofici”:

Venies d’una llarga família de forners

i a tu t’agradaria ser forner, com els teus,

i entrar feixos de llenya, de pinassa en el forn,

i fer el rent, en caure el dia, com el feien,

i a mitjanit anar al forn a pastar,

creuar amb una ràpida ganiveta la pasta,

i escombrar lentament, prendre-li foc al forn,

ficar el cap al forn, aquell infern de flames

que olia intensament als matins de Garbí,

pujar a l’alcavor, aquell calor humit.

I deixar caure el pa, aquell pa cruixidor,

i alegre, a les paneres, i tripular el forn,

fer-li créixer el foc, o fer-li-lo minvar.

Tu series forner, com ho foren els teus.

I al costat del teu pare aprengueres l’ofici,

nit a nit, dia a dia, i ara en tens l’enyorança.

Una amarga enyorança per a tota la vida

et creua el pit de banda a banda amb aquell ràpid

senyal de ganiveta que no pots oblidar.

Allò que més t’agrada, d’on et vénen els versos,

els arraps en la carn, aquells dies salvatges

quan entraves els feixos de pinassa en el forn.

]]> http://martacarreton.wordpress.com/2008/06/29/la-paraula-del-mes-ganiveta/feed/ martacarreton http://martacarreton.wordpress.com/2008/06/24/vetlla-revetlla/ http://martacarreton.wordpress.com/2008/06/24/vetlla-revetlla/#comments Tue, 24 Jun 2008 17:04:44 +0000 martacarreton http://martacarreton.wordpress.com/?p=326

Pel post-revetlla, una de les cançons més maques de Xavier Sans, sobre un poema de Salvat-Papasseit:

Sant Joan

noça i bateig de sang!

Les noies riuen amb llur galant.

Quina vesprada

festa pel cor:

cada abraçada deixarà enyor,

cada besada un infant nou.

Pluja de ruda sobre els pitralls,

qui diu l’amada,

qui diu l’amant.

El càntir s’ompli

d’aigua amb anís,

que es vessi tota

sines endins.

No hi haurà festa si el foc no és alt,

si molt no es besa

i l’amor es plany.

A la fontada vinguen cançons

la matinada veurem el sol:

haurem menjada coca amb llardons.

Joan Salvat-Papasseit

Vale que ni vam veure sortir el sol, ni hi havia aigua amb anís, ni crec que hi hagi infants nous Però per ser el meu primer Sant Joan ha estat genial! Can Roca rules, lluny de la bogeria que m’imagino que deu ser a Barcelona, només de veure com ha anat l’últim mes… O sigui que pa amb tomàquet, hidromel, i per fi coca amb llardons! Que cada cop que cantàvem aquesta cançó jo preguntant-me com és que fan servir coses salades per fer unes postres… Però de fet potser em quedo amb la de pinyons. Aisss si en tingués un tros ara!

Doncs ara postejant des de les altures del Vallès Oriental no tinc accès al programa del concert del CCAEG al Castell del Remei, però jo diria que el dia 12 de juliol tornarem a cantar allò de “Sant Joaaan, Sant Joaaan” amb el nostre accent lleidatà. I l’envejable línia dels tenors quan diuen “Veureeem el soool!”… Sí que en tinc ganes, sí!

I avui m’he aixecat amb això. Aquest video me’l pensava guardar per èpoques de més estrès, però per si de cas me n’arribo a oblidar, deixo la teràpia aquí. Pau a la terra.

]]> http://martacarreton.wordpress.com/2008/06/24/vetlla-revetlla/feed/ martacarreton http://martacarreton.wordpress.com/2008/06/12/la-negrina-despega/ http://martacarreton.wordpress.com/2008/06/12/la-negrina-despega/#comments Thu, 12 Jun 2008 23:26:57 +0000 martacarreton http://martacarreton.wordpress.com/?p=320

Bé, doncs ja hi som, ha arribat el dia en què el quartet vocal La Negrina, ja amb nom, uniforme i repertori definits, s’estrena a Barcelona, abans del concert a Andorra de la setmana que ve. Serà aquest diumenge 15 de juny a les 19′00 a l’Escola de Música de Barcelona (Mallorca amb Bailén). Al programa, música del renaixement espanyol, amb un inevitable toc mediterrani

Vamoavé su nasssimiento…

La Yolanda, el Toni, el Josep-Ramon i jo us hi esperem!

[update: la foto, la gravació del Dindirindin, primera peça del concert, per cortesia de JR, al Box.net de la barra lateral, i el link del féisbuc, que no podia faltar... Enjuuuto Mooojamuuuto...!]

Que bé una tarda de diumenge lliure. Aquesta l’he aprofitat per reprendre un plat que feia molt temps que no preparava, l’escalivada, però amb una petita variant regional, concretament de la regió hiper-nord-occidental de Catalunya, allà per Bermeo, de manera que la meva creativitat normalment absent s’ha pegat una inventada del quinze que he anomenat “euskalivada”:

Per alguna raó això no se m’acut a l’hivern… Sempre acabo fent escalivada a l’estiu, amb el forn, una calor… Però i lo bo que està! Hale pues. On egin!