Monólogos en forma de pera

Ja estem a punt! Després de molts mesos de treball, aquest divendres, 18 d’abril el Cor Madrigal presenta un concert d’obres a capella que esperem que sigui tan agradable com arriscat: per començar, una de motets de Bach (els tres ja tradicionals), i a la segona part, l’Agnus Dei de Penderecki, Summa d’Arvo Pärt i les Sacred and Profane de Britten. Aquesta segona part és d’estrena aquest divendres…

El Penderecki és una obra d’extrems, mentre que el Pärt és un continu de so de mi menor que va creant una atmosfera repetitiva. Quant a Britten, no n’hi ha cap de senzilla! En aquestes vuit rimes medievals, Continua llegint ‘El Cor Madrigal a Vila-Seca’

Parlava fa uns dies de la Passió segons Sant Mateu i del silenci que hauria de seguir-la sempre. Doncs en la mateixa línia, per fi he aconseguit veure la peli d’en Portabella (mira, no vaig al cine en un any sencer, i aquesta setmana dues vegades, però aquesta ha vingut després d’un dia especialment productiu). No m’ha sorprès perquè ja esperava de tot menys una peli convencional… Fins i tot esperava trobar-me cares conegudes, i en efecte m’ha fet gràcia veure la Meritxell tocant a un vagó de la línia 2, along with altres cares conegudes esmuqueres…

Tot i que no es pot dir que sigui el protagonista de la peli, m’ha encantat el personatge de Bach, jo crec que era així d’honest i de savi, i que per això escrivia com escrivia. Realment ha de ser impactant seure a l’orgue de la Thomanerkirche i tocar-hi alguna cosa…

Molt maco el moment quan surten un pilot de pianistes tocant la mateixa obra a diferents temps, i es queda sol el nen que havia fet de fill de Bach. I el moment Magnificat com si tinguessis posat el Scroll View del Finale… Això ja és per usuari avançat! Molt friki també el moment pianola, anava seguint les entrades de la fuga amb els foradets de la màquina… En resum, que m’ha encantat, que no esperava res però més o menys esperava això, una sèrie de guiños a la gent que aprecia i admira la música de Bach, encara que visquin en un temps que ja no hi té res a veure.

Ahora que se acerca Semana Santa, y como es habitual desde hace dos años, sin querer me vuelve a la cabeza durante unos días (semanas) una de las experiencias musicales más interesantes por las que he pasado. Me consta que a bastantes de los que formamos parte de ella nos cuesta olvidar la interpretación de la Pasión según San Mateo de Bach que hicimos en el 2006 con el Cor de Cambra de l’Auditori Enric Granados de Lleida junto a la Bach Akademie de Berlín, dirigidos por Heribert Breuer.

Ahora que me he puesto a estudiar tres cantatas de Bach para dirigirlas en un proyecto cercano, constato varias cosas. Una, que cuando estudiaba Grado Medio y decía que Bach no me gustaba porque sonaba como una máquina, no tenía ni idea. Continua llegint ‘Heribert Breuer y el poder de los recitativos’

Aquest dijous 13 de desembre, a les 20:30 h, el cor Madrigal presenta un concert a l’Església del Mar

Jo en tinc moltes ganes, tenint en compte que em segueixen encantant els motets de Bach, em fa molta il·lusió cantar la mateixa versió de les nadales que havia sentit primer en CD, i que a més sempre m’ha semblat que Santa Maria del Mar té com un encant especial. A mi m’encanta el color de la pedra. Ui, i deixant de banda que porto casi un mes sense cantar, i que l’altre dia em vaig comprar un jersei negre de coll alt per no passar-hi fred, que amb lo gegant que és allò… Vamos, que espero disfrutar-lo a tope.

Apa, animeu-vos-hi-ens-el-hi-ho!

___________________ [Edit] ___________________

Jo crec que deu ser el mes que porto sense cantar… però no puc evitar penjar aquí aquest video que vinc de trobar: quan el bon rollo no pot unir la gent perquè no en queda (és que acabo de veure l’última de Michael Moore), almenys que l’uneixi la queixa. I cantar-la en un cor et dóna l’efecte pinya… Clar, que potser això els passa per viure a un lloc tan fred, ja ho diuen… Aquí se n’hauria de fer una adaptació. Doncs no ho descarto. Una idea genial, trobo.

Aquest diumenge el cor Madrigal ofereix el primer concert de la temporada, a Castellar del Vallès, amb un programa rico rico, y con fundamento una primera part variada a capella, i tres motets de Bach a la segona part, amb acompanyament instrumental. El meu primer concert com a plantilla del cor…

Avui l’assaig ha estat fantàstic. És increïble poder fer aquesta música així de ben feta, en tots els sentits! Per a mi personalment, que tinc l’aria final del Komm, Jesu Komm al cap des que el vaig conéixer ara ja fa casi 5 anys, poder cantar-la avui tal i com l’hem cantat, ni que fos només les sopranos… No ho puc descriure!

Us hi esperem,

Diumenge, 28 d’octubre a les 18.30h

Església de Sant Esteve de Castellar del Vallès

COR MADRIGAL
Música religiosa dels segles XIX i XX


Locus iste, A. Bruckner
Quatre Motets, M. Duruflé
O vos omnes, P. Casls
Antífona, J. Homs
Sanctus Benedictus, J. Vila i Casañas 


***


Tres motets de J.S. Bach
1. Singem dem Herrn ein neues Lied
2. Komm, Jesu, Komm
3. Lobet den Herrn, alle Heiden

 Grup instrumental

Mireia Barrera, directora

Cor Madrigal